domingo, 19 de diciembre de 2010

Una afición de bandera....

Santi Giménez | 19/12/2010 (AS)

Un estadio de Cornellà impresionante, un equipo que se dejó la piel, un planteamiento valiente y una afición entregada no le bastaron al Espanyol para evitar que el que pueda ser posiblemente el mejor Barça de la historia les castigara severamente con una manita a domicilio. Nada tienen que reprocharse los pericos. Fueron unos señores con Iniesta, disputaron noblemente cada uno de los balones en el terreno de juego, pero cuando delante se te planta un Barcelona en estado dulce, poco más puedes hacer.

Es difícil explicar el partido del Espanyol. Se llevó cinco goles ante su afición, pero nunca le perdió la cara al partido. Incluso cuando el partido se puso 0-3, los de Pochettino, lejos de taparse fueron en busca del gol del honor para tratar de poner difícil el partido a los barcelonistas. Osvaldo logró el tanto y el Espanyol se obcecó en ir a por el partido y el Barcelona les liquidó a la contra.

En busca del espacio.
Al Barcelona le costó de salida encontrar el espacio para trazar su juego. El Espanyol, fiel a su libro de estilo, corría como un poseso dificultando la construcción del juego desde atrás. No obstante, poco a poco, el Barça fue engrasando la máquina y una genialidad de Messi, que se asoció con Pedro supuso el primer gol del partido. El Espanyol no se rindió, siguió colocando muy arriba la línea de presión, pero el Barcelona estaba llegando a la velocidad de crucero.

En esas llegó el segundo gol barcelonista en una jugada típicamente marca de la casa del equipo de Pep. Pedro la aguantó, se montó un rondo dentro del área que acabó con un remate de Xavi que podía haber sido inhabilitado por posición dudosa de un Alves que no intervino en la jugada. Por las protestas consiguientes, Kameni se llevó la tarjeta amarilla.

Pero ni con 0-2 se hundió el Espanyol. Al contrario, apretaron los dientes y obligaron a que Valdés se luciera ante Callejón en una jugada en la que el estadio ya cantaba el primer tanto españolista.

Con 0-2 se llegó al descanso, pero el partido no estaba ni mucho menos cerrado. Los locales no iban a desperdiciar los segundos 45 minutos mientras que los visitantes basan su respeto al contrario en no tratar al rival con displicencia.

Y si hay un especialista en el equipo del Barça que no sabe lo que es tomarse un segundo de descanso, ése es Pedro, jugador que encarna todas las virtudes del equipo de Guardiola. Veloz, técnico, solidario y con don de cara al gol, Pedro marcó el tercero antes de que Osvaldo replicara en un golpe de rabia que animó el partido.

No obstante, la valentía del Espanyol fue lo que acabó por convertir una derrota contundente en una dolorosa goleada. Villa, un puñal en los contragolpes, completó la manita habitual que firma este equipo cada vez que sale a jugar.

El 'manita team' le ha marcado cinco a Panathinaikos, Sevilla, Real Madrid, Real Sociedad y Espanyol. Sólo se salvó Osasuna, que tan sólo se llevó tres después de que el Barça bajara directamente del bus. Un espectáculo de fútbol sólo comparable a la extraordinaria lección que dio la pericada ovacionando a Iniesta.

lunes, 6 de diciembre de 2010

recull del RCDEspanyol

mas en www.rcdespanyol.com
---------------------------------------------------------------------------------

La botiga nadalenca

El RCD Espanyol ha preparat una gran campanya de Nadal per a tots els seus socis i simpatitzants que podran adquirir els habituals productes i alguns especials per a l'ocasió. Els responsables del departament han decidit decorar la RCDEStilshop de Cornellà-El Prat perquè en la tenda es respiri l'ambient nadalenc. Molts espanyolistes s'han apropat a la tenda per fer les seves compres o encarregar algun regal per a aquestes dates.


Noves llotges

El club, dia a dia, segueix millorant les seves instal•lacions. Coincidint amb el partit davant el Sporting, s'han estrenat quatre noves llotges a la zona Corporate Iberdrola, situada al gol sud de l'Estadi. L'Estadi RCDE continua meravellant per les seves grans instal•lacions i millors serveis.


Jaume Alguersuari

El pilot català de Fórmula 1 i declarat seguidor perico ha aprofitat un dels seus pocs dies de descans per veure en directe al seu equip. Alguersuari, que va concloure la seva temporada fa unes setmanes, ha obtingut resultats bastant brillants. El pilot de Fórmula 1 ha aprofitat la visita per saludar als futbolistes i desitjar-los els majors èxits aquesta campanya.


Feliç aniversari!

Avui ha estat un dia especial per a la Sra. Montserrat Comas Rues, que el proper 8 de desembre compleix 100 anys. El club ha volgut tenir un detall amb aquesta il•lustre aficionada perica i li ha convidat a presenciar el partit en directe davant de l’Sporting de Gijón en una de les millores localitats de l'Estadi RCDE. Comes, que va néixer a Castelló d'Empúries i que en l'actualitat viu a Besalú, ha acudit a l’enfrontament acompanyada per algun dels seus familiars. El club, en el descans, li ha lliurat un ram de flors i un petit obsequi. Moltes felicitats!


Alcaldes a la llotja

Com és habitual a la majoria de partits oficials, la llotja ha comptat amb la presència de dos alcaldes de la geografia catalana. Albert Vilà Badia, alcalde del Papiol, ha estat acompanyat pel regidor d'esports de la localitat, Joan Borràs i Alborch, i el president fundador de la penya, Pere Garriga Casajuana. Al costat d'ells també han estat l'alcalde de Sant Celoni i Comarca, Francesc Deulofeu Fontanillas, el regidor d'esports de la localitat, Miquel Negre, i el president de la PBB de Sant Celoni, Jaume Vilà Berenguer. Aquesta iniciativa la promou el club i la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol.

domingo, 28 de noviembre de 2010

Fue un partidazo de Champions......

Javier G. Matallanas | 28/11/2010 (AS)

Fue un partidazo. De Champions. Y así fue la victoria del Espanyol, que vive instalado en las posiciones de Liga de Campeones por merecimiento propio. También de Champions fue el desgaste y la ofensiva total del Atlético, que si hubiera ganado habría sido justo vencedor. Hasta en dos ocasiones igualaron la ventaja españolista los de Quique (que acabó fuera de si el partido). Y no ganaron porque Kameni tuvo su noche y lo paró casi todo. Olía a remontada, pero Osvaldo dejó helados a los parroquianos colchoneros, que aún así se fueron satisfechos por el esfuerzo de los suyos.

Partidazo. El Espanyol demostró en un minuto que su posición en la tabla no es casualidad. Mauricio Pochettino tiene muy bien trabajado al equipo blanquiazul. El Atlético también salió con ambición y con ganas de que los tres puntos no volaran del Manzanares. Arrancó la contienda con un ritmo frenético. En dos minutos Verdú había rematado por encima del larguero, Kameni había detenido en dos tiempos un chut de Forlán y De Gea había parado con dificultad un disparo de Osvaldo.

Al Atlético le faltaba dar a su juego esa pausa que busca Quique Sánchez Flores. Mario Suárez y Tiago no se imponían a Baena y Márquez, y los Reyes, Simao, Forlán y Kun salían como tiros buscando la meta de Kameni igual que los Callejón, Verdú, Luis García y Osvaldo hacían lo propio buscando el área de De Gea.

En esas, con un partido que alegraba la vista, se coló Teixeira Vitienes en la fiesta pitando un penalti que no se debe pitar (diga la nueva normativa lo que diga) porque las manos de Reyes estaban juntas y protegían el rostro del sevillano en el golpe franco que botó Callejón. Sonó lo del árbitro a toque desde arriba porque no le pitaron al Atleti aquel penalti de Anoeta la pasada semana. Luis García transformó con violencia el penalti. Era el minuto 21.

Teixeira quería estropear el buen partido y tomó varias decisiones que crisparon a los colchoneros, tanto a los futbolistas como a los treinta mil valientes que desafiaron los cero grados que había anoche en la ribera del Manzanares. Entre ese enemigo externo y esas ganas que se le tiene siempre al Espanyol en estos lares, tocaba zafarrancho rojiblanco. Los puñales del Atlético exigieron a Kameni y el camerunés respondió con categoría al Kun, en tres ocasiones, uno de cuyos rechaces mandó a las nubes Simao con todo a favor. Forlín también tuvo el segundo del Espanyol en un cabezazo que sacó Godín cuando entraba la pelota.

Kameni hizo dos paradones a Kun y a Godín, pero Tiago remachó a la red el empate a uno, un minuto antes del descanso. Los colchoneros lo celebraron como locos. La fiesta debía continuar.

En cinco minutos, Kameni evitó el segundo gol rojiblanco, especialmente en un paradón a Simao. Pero fueron los pericos los que se adelantaron con un gol que arrancó en posible falta de Osvaldo a Perea. De Gea la pifió, no blocó y Verdú adelanto a los de Pochettino. De Gea se rehizo con un paradón a Osvaldo que hubiera sido el tercero del Espanyol. El Atlético siguió peleando. Forlán se la dio al Kun para que el argentino, con maestría, empatara. Pero Osvaldo decidió el partido con un golazo. Quedaban 13 minutos, el Atlético lo intentó. También mereció ganar. Pero venció el Espanyol, con bronca al final y Quique desquicia

domingo, 21 de noviembre de 2010

¿LIGA DE LAS ESTRELLAS?

ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,

Almería 0 Barcelona 8
Real Madrid 5 Athletic 1

ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja, ja......

viernes, 12 de noviembre de 2010

ACTO EMOTIVO EN CORNELLÀ-EL PRAT


(publicado en SPORT)

El detalle más humano de Iniesta
Andrés Iniesta hizo entrega al RCD Espanyol de la camiseta con la que homenajeó al fallecido Dani Jarque en la pasada final del Mundial de Sudáfrica
Iniesta hizo entrega al Espanyol de la camiseta con la que homenajeó a Dani Jarque en la final del Mundial

Iniesta hizo entrega al Espanyol de la camiseta con la que homenajeó a Dani Jarque en la final del Mundial

11 de julio de 2010. Final del Mundial entre España y Holanda. Minuto 116 de partido. Cesc habilita a Iniesta dentro del área y el centrocampista azulgrana se saca un tiro cruzado que supera a Stekelenburg. Es el gol del triunfo, un gol que vale un Mundial y el que provocó uno de los detalles más bonitos del fútbol moderno: el momento en el que Iniesta se quita la camiseta y deja ver otra debajo con el lema 'Dani Jarque siempre con nosotros’ como homenaje al que fuera su gran amigo.

El detalle, que caló hondo en el espanyolismo, ha tenido una segunda parte este jueves, en un acto emotivo celebrado en Cornellà-El Prat. En él, Iniesta ha hecho entrega al club blanquiazul de la camiseta con la que dedicó el gol a Jarque, y que quedará expuesta en la puerta 21 del estadio, santuario dedicado al capitán espanyolista desde el día de su muerte .

"Será difícil no emocionarse”, empezó diciendo Iniesta. “Doy las gracias al Espanyol. Me da pena separarme de esta camiseta aunque creo que éste es el mejor lugar donde puede estar. Yo marqué el gol, pero Dani también será recordado”, declaró el jugador azulgrana visiblemente emocionado.

El Espanyol quiso agradecerle a Iniesta su bonito detalle, y le hizo entrega de la insignia de oro y brillantes del club de manos del presidente, Daniel Sánchez Llibre, quien no dudó en señalar que "Iniesta es un gran futbolista, pero más allá de eso, cuando deje el fútbol será una persona muy querida por el espanyolismo y el mundo del fútbol”.

El acto, al que acudió también la directiva azulgrana, encabezada por el presidente Sandro Rosell, así como las familias de Iniesta y Jarque, finalizó con una visita al mural en el que se encuentran todos los recuerdos en memoria de Dani Jarque.

viernes, 18 de junio de 2010

El estadio del Espanyol elegido instalación deportiva mundial del año




Espanyol
El estadio del Espanyol elegido instalación deportiva mundial del año

El estadio "perico" compitió en la terna junto grandes instalaciones como: el O2 Stadium de Londres o el Cowboys Stadium de Dallas

Agencias - 18/06/2010 12:55

El nuevo estadio del RCD Espanyol, de Cornellà-El Prat ha sido premiado en el 'Stadium Business Award 2010', un concurso organizado conjuntamente por Guinness y el portal Stadium Business, en el que han participado más de 1.000 candidaturas de instalaciones de todo el mundo.

Los organizadores premiaron el estadio perico en un acto que se celebró anoche en la Store House de Guinness en Dublín, y que contó con la presencia del Director del Estadio RCD Espanyol, Josep Toldrà, y del director financiero blanquiazul, Albert Amat; el Estadio RCDE venció en la última votación a grandes instalaciones como Ricoh Arena (Coventry); el O2 Stadium (Londres); el Cowboys Stadium (Dallas); el Twickenham Stadium (Londres) o el Donbass Arena (Donetsk).

Este certamen, reconoce a los estadios que mejor adecúen su funcionalidad a la realidad del momento, el campo del Espanyol no sólo se disputan partidos de fútbol, sino que también puede acoger espectáculos con la participación de miles de personas, los jueces han dado gran importancia al aprovechamiento de los recursos y han valorado muy positivamente los recursos de sostenibilidad ecológica que aplica en su funcionamiento.

jueves, 17 de junio de 2010

La nova Residència RCDE, presentada


La nova Residència RCDE, presentada

La nova Residència del RCDE, que se situarà en el Complex Escolar Túrbula, ja és una realitat. Aquesta mateixa tarda s'ha efectuat la presentació de les instal·lacions que acolliran als futbolistes del nostre planter que visquin lluny de Barcelona, en un acte que ha comptat amb la presència del president del club, Daniel Sánchez Llibre, el conseller responsable del Futbol Base, Francesc Ciprés, el conseller responsable de l'Àrea Esportiva, Germán de la Cruz, el directiu responsable del Futbol Base, Antonio Morales, el nou responsable de la Residència RCDE, Ramon Guerrero, el director de l'Escola Túrbula, Jordi García, el seu gerent, Rafa García, i la titular del centre, Mercè Olba. L'alcalde de Sant Adrià, Sito Canga, tampoc s'ho ha perdut.

En la visita a les dependències que compondran la nova Residència del RCD Espanyol, ja s'ha pogut veure les excel·lents instal·lacions amb què compta el Complex Escolar Túrbula, que satisfan totes les necessitats del nostre club, i que a més compten amb l'enorme avantatge d'estar ubicades a només uns 100 metres de la Ciutat Esportiva. Els futbolistes pericos que s'allotgin allà tindran a la seva disposició tot tipus d'elements per facilitar la seva estança i ajudar al màxim en aquesta etapa de formació. El complex consta, a més de les aules i les habitacions, equipaments com a sala d'informàtica, sala de jocs, sala de reunions, les pistes poliesportives, la piscina, etc.

Alhora, l'Escola Túrbula ofereix la millor alternativa per conciliar la vida escolar i esportiva, així com un contacte directe i diari entre els coordinadors acadèmics i del Futbol Base.

En la compareixença de premsa posterior a la visita, els responsables blanc-i-blaus i els dirigents de l'Escola Túrbula han explicat els detalls del centre. Jordi Garcia, director del complex escolar, ha explicat que després de les modificacions pertinents, els jugadors de l'Espanyol disposaran d'unes habitacions "amb acabats de primera categoria" en els que tindran al seu abast tot allò necessari per a la convivència i els estudis. A més, el responsable escolar ha assenyalat que "Espanyol i Escola Túrbula compartim molt quant a tarannà, especialment en aspectes fonamentals, com per exemple la voluntat de formar persones".

El president blanc-i-blau, per la seva part, ha volgut agrair els responsables de la Túrbula per l'esforç i la dedicació dipositada en aquest projecte, alhora que s'ha mostrat "molt content d'aquesta col·laboració. Avui comença una nova etapa en el Futbol Base de l'Espanyol".

En termes molt semblants s'ha expressat el directiu responsable del Futbol Base, Antonio Morales, que ha volgut agrair expressament als anteriors gestors de la Residència blanc-i-blava "Javi i Amanda, que ha fet un gran treball durant tots aquests anys, i que es mereix una nota molt alta. No puc més que expressar el major agraïment a la seva dedicació". Morales no ha volgut oblidar els avantatges que suposa la nova ubicació a la Túrbula, on els jugadors tindran unes excel·lents instal·lacions a la seva disposició i no hauran de fer trajectes tan llargs per anar a entrenar o estudiar.

domingo, 6 de junio de 2010

El Espanyol se proclamó campeón de la Copa de la Reina


El Espanyol se proclamó campeón de la Copa de la Reina después de derrotar por 3-1 al Rayo Vallecano en la final disputada en Basauri (Vizcaya) y, además de revalidar el título conseguido el pasado año, ha evitado el doblete del equipo madrileño, que había conquistado la Superliga.

La efectividad en ataque y la solidez defensiva han sido las claves del triunfo blanquiazul ante un rival que ha ido siempre a remolque y, a pesar de exhibir calidad y recursos a la hora de mover la pelota, careció de pegada para poner en más aprietos a su rival.

Pronto se abrió el marcador
El partido se puso pronto de cara para el Espanyol que ha aprovechado uno de sus puntos fuertes, el juego de estrategia, para adelantarse en el marcador. La central Ane Bergara ganó la espalda a la defensa rayista para peinar una falta perpendicular sacada por Miriam y poner el 1-0 a los siete minutos de juego.

El conjunto vallecano no acusó este primer golpe y pasó a dominar el juego ante un rival agazapado que buscó sus opciones al contragolpe. Natalia de Pablos se convirtió en la pesadilla de la zaga blanquiazul, pero a la goleadora le faltó acierto en el remate final para plasmar el buen juego rayista.

El Espanyol se dejó dominar, pero cada contra sobre la meta de Alicia resultó letal. En la primera, en el 21, Vero estrelló el balón en la base del poste y a la segunda oportunidad, Meri no perdonó. Aprovechó un pase entre líneas de Vero para marcar el 2-0. No mereció el Rayo un castigo tan severo al descanso, pero nada más comenzar la segunda parte pudo recibir el tercero tras una galopada de Vero que la delantera 'periquita' volvió a lanzar al palo.

El Rayo recortó distancias pero duró poco
Pero de poder sentenciar la final, cuatro minutos más tarde el Espanyol empezó a sufrir por culpa de un despiste defensivo a la salida de un córner que permitió a Natalia remachar un balón suelto en el área y recortar distancias.

Parecía que el gol iba a reactivar al Rayo, pero su rival aguantó bien el golpe encajado y, tras avisar en un tiro lejano de Kenti al larguero, sentenció con un cabezazo de Torrejón a la salida de un córner.

A pesar de este tercer tanto y del fuerte calor que ya comenzaba a hacer mella en las jugadoras en el último cuarto de hora, las rayistas no arrojaron la toalla y siguieron apretando. A siete minutos del final el choque quedó liquidado definitivamente tras la expulsión de la portera Alicia después de tocar con la mano fuera del área en otra contra de Vero.

martes, 18 de mayo de 2010

TENIM 109 ANYS.....


(Información proporcionada por la web del RCDE_1900)

TENIM 109 ANYS
FUNDAT PER UNIVERSITARIS

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és un dels clubs de futbol més antics de la Lliga Espanyola. El 28 d'octubre de 1900, A les aules de la Universitat de Barcelona, naixia la Sociedad Española de Football, nom que li va donar al Club el seu fundador i primer president, Ángel Rodríguez. Les principals senyes d'identitat, i el que va determinar el nom original d'aquest nou Club esportiu, va ser que tots els seus components eren catalans o nascuts a la resta d'Espanya, en contraposició als altres equips, formats majoritàriament per anglesos i d’altres nacionalitats.
EL GROC, EL SEU COLOR ORIGINAL
Encara que el RCD Espanyol de Barcelona vesteix avui de blanc-i-blau, el groc va ser el color original del Club, per ser aquest el color de la peça de roba que un dels seus primers socis va regalar a l'entitat perquè confeccionés els seus uniformes. Més endavant, va vestir samarreta blanca i pantalons blaus i, el 1909, vestia ja amb els actuals colors blanc-i-blaus, aquells que lluïa en el seu blasó l'almirall Roger de Llúria.

JUGADORS DE RENOM
Al llarg de la seva trajectòria, l’Espanyol ha comptat amb jugadors mundialment famosos i ha nodrit amb molts d'ells a la Selecció Espanyola. El primer gran ídol blanc-i-blau va ser el mític guardameta Ricardo Zamora. Després d'ell, altres jugadors, com Alfredo Di Stefano, Kubala o N’Kono, van agafar el seu testimoni.

FUTBOL BASE DE GRAN NIVELL

El Club compta amb un equip filial, l'Espanyol ‘B’, dotze equips de futbol base, futbol femení i una escola de futbol. Tots ells entrenen i juguen els seus partits com locals a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, inaugurada el setembre de 2001.

DE SARRIÀ A L'OLÍMPIC
L'actual RCD Espanyol de Barcelona va començar a jugar els seus partits en una gran esplanada, molt propera a la Sagrada Família de Barcelona. Des de 1923 i fins a la temporada 1996-97, l'estadi de Sarrià, popularment conegut com ‘Can Ràbia’ o ‘la Bombonera’, a la plaça Ricardo Zamora, va esdevenir feu de l'equip català.

L'any 1997 el Club es va veure obligat a vendre Sarrià i es va traslladar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, on el RCD Espanyol va jugar els seus partits fins la temporada 2008-2009, amb una mitjana de 22.500 espectadors per partit. Durant aquests 12 anys l’equip va assolir grans èxits com les Copes del Rei de 2000 i 2006 o la classificació per a la Final de la Copa de la UEFA de 2007, competició on no va caure derrotat en cap partit.

A Montjuïc també s’hi van viure moments d’eufòria, com la salvació de l’equip la temporada 2003-04 gràcies a un gol de Tamudo contra el Múrcia, o el gol de Coro en el temps afegit contra la Real Sociedad, que va permetre que l’Espanyol es mantingués a la màxima categoria l’any 2006 i enfilés el camí cap a la construcció de la nova casa a Cornellà-El Prat, on el club es va traslladar el 10 de juliol de 2009.

QUATRE TÍTOLS DE COPA: 1929, 1940, 2000 i 2006
La primera gran conquesta en la història de l'espanyolisme va ser la Copa Macaia, a la temporada 1902-03. El 1912, el Rei Alfons XIII li concedia el títol de 'Reial' i l'ús de la corona que avui figura en el seu escut. Quan es va inaugurar el Campionat Nacional de Lliga, el 1929, l'Espanyol va figurar entre els clubs fundadors, aconseguint el primer gol oficial d'aquesta Competició. Aquell mateix any, el conjunt blanc-i-blau es va proclamar campió de la Copa del Rei, títol que va revalidar el 1940, l'any 2000, en plena celebració del Centenari de la seva fundació, i l'any 2006. A nivell internacional, obté un reconeixement molt important el 1988, quan va ser subcampió de la Copa de la UEFA a Leverkusen. Al maig del 2007 torna a aconseguir arribar a la final europea, i queda subcampió davant el Sevilla FC, destacant per no haver perdut cap partit en tota la trajectòria.

DUES VEGADES FINALISTES EN LA UEFA

El RCD Espanyol ha estat dues vegades finalista de la Copa de la UEFA. En 1988, amb Javier Clemente com a entrenador, va disputar la final de la UEFA davant el Bayer Leverkusen, i el 2007, amb Ernesto Valverde a la banqueta, davant el Sevilla FC. El conjunt blanc-i-blau va arribar a aquesta última final sense perdre cap partit durant tota la competició.

UN NOU ESTADI MARCA EL FUTUR DEL CLUB

A principis del 2002, el RCD Espanyol de Barcelona anunciava l'inici dels tràmits per a la construcció d'un nou estadi de propietat en el terme municipal de Cornellà-El Prat, veí de la ciutat de Barcelona. Després de llargs tràmits administratius, l’any 2007 es van iniciar les obres de pilotatge de l'estadi i va començar el compte enrere. El projecte del nou estadi marca el començament d'una nova era per a l'espanyolisme, que ja té de nou la seva pròpia casa: l’Estadi RCD Espanyol de Cornellà-El Prat, el més modern estadi de futbol a Espanya, amb una capacitat de 40.000 persones i catalogat per la UEFA amb 4 estrelles.

sábado, 15 de mayo de 2010

Resultats de l’Assemblea de l’APMAE

Resultats de l’Assemblea de l’APMAE
Ramón Rius és el nou president


L’Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol (APMAE) va aprovar en la seva Assemblea Extraordinària , celebrada aquest 13 de maig 2010 a la Sala de Premsa de l’Estadi de Cornellà-Prat, la gestió de la Junta Directiva i els comptes de l’Associació corresponents al darrer exercici, així com la incorporació de l’APMAE a la Federació d’Accionistes i Socis del Futbol Espanyol (FASFE).

El fins ahir President de l’APMAE, Sr. Josep Ramió, va presentar a l’Assemblea la seva renúncia al càrrec, passant a ocupar la Presidència de l’Associació el vicepresident 3er., Sr. Ramon Rius. D’altra banda l’APMAE va aprovar per unanimitat la incorporació a la seva Junta dels nous vocals i secretària. Seguidament, d’acord amb l’ordre del dia de l’Assemblea, els afiliats de l’APMAE van aprovar la proposta de sortida de l’APMAE del Consell d’Administració del RCD Espanyol, presentada a l’Assemblea per la Junta Directiva de l’Associació.

En acabat, l’APMAE va voler fer un agraïment especial: “Voldríem, per acabar, agrair molt sincera i especialment al Sr. Josep Ramió tota la tasca que ha realitzat al llarg de tants anys al capdavant de l’APMAE, una tasca modèlica i extraordinària que sempre reconeixerem. “

lunes, 10 de mayo de 2010

Tamudo, a l'olimp blanc-i-blau (El Punt.cat)


Tamudo, a l'olimp blanc-i-blau
Raúl Tamudo tanca la seva etapa al club convertint-se en el més gran de la història
El seu comiat quedarà desat a la memòria com un instant màgic per a tot l'espanyolisme
La llum de la trajectòria del punta ha difuminat l'ombra final
S'acomiada amb l'equip sempre a primera i dues copes al sarró
Els 129 gols i 339 partits és la referència a batre dels que vinguin després
La plantilla es rendeix a l'ídol i es congratulen de l'homenatge

10/05/10 02:00 - Barcelona - M.RODRÍGUEZ/ R. MARTÍNEZ



Raúl Tamudo (19/10/1977, Santa Coloma de Gramenet) ja està instal·lat en l'olimp de les glòries de l'Espanyol. Un lloc de privilegi que s'ha guanyat a còpia de gols, 129 en la lliga, i 339 partits portant la samarreta blanc-i-blava, la mateixa que besava repetidament en la seva volta d'honor a l'estadi dissabte. Tamudo s'acomiada amb els números del millor jugador de la història i amb el temps la seva figura de futbolista s'eixamplarà fins a l'horitzó del mite que és. Així ho va entendre l'afició, que de manera unànime li van brindar la seva escalfor i els aplaudiments durant tot el partit contra l'Osasuna. El seu comiat quedarà desat a la memòria com un instant màgic per a tot l'espanyolisme a una altura semblant a la del dia de la inauguració. Almenys la càrrega emotiva del moment va ser colpidora i a molts se'ls van escapar les llàgrimes. I és que Raúl deixa darrere seu moments de glòria esportiva al club del seu cor. Moments com els que es recullen en la plana dels costat, com el gol de la salvació contra el Múrcia, el seu debut contra l'Hèrcules i els deu anys a l'Espanyol celebrats amb aquest diari. Una sèrie d'infinits esdeveniments que el fan ser un jugador superb per a l'Espanyol i difícil de substituir. La immensitat dels seus registres seran difícils de superar pels jugadors que vinguin tot darrere i aquest detall encara el farà més gran. També s'acomiada sent l'únic jugador del club que ha jugat en els tres estadis: Sarrià, Montjuïc i Cornellà-el Prat. I el seu gran mèrit, al marge de les dues copes aconseguides, en què es va erigir en protagonista absolut amb dos gols, serà que sempre ha jugat amb l'Espanyol a primera, i això que l'equip ha viscut quatre vegades al llindar del descens.

Totes aquestes circumstàncies fan que Tamudo sigui un futbolista especial. La llum de la seva trajectòria ha difuminat l'ombra final de les dues darreres temporades. Així ho ha corroborat tota la plantilla per mitjà d'un dels capitans, David Garcia: «Ha donat molt a aquest club i ha fet història. Es mereixia això tot i el que va passar.» Ferran Corominas, un home que té l'ànima de jugador determinant i salvador com Tamudo, també es rendia als encants del 23: «Tots estem contents que s'hagi acomiadat així i a l'estadi.» I els cracks del futur com Jordi Amat desprenien pura admiració per l'ídol i referència de les categories inferiors del club. «Quan em van dir que havia de compartir habitació amb ell no m'ho podia creure. Ha estat un gran honor fer-ho i es mereixa el comiat per tot el que ens ha donat.»

domingo, 9 de mayo de 2010

Las peñas del Espanyol declaran persona non grata a Iturralde González

Las peñas del Espanyol declaran persona non grata a Iturralde González

* No entienden "los graves errores permanentes del señor Iturralde González, siempre en contra de un determinado equipo, en este caso del Espanyol" · Solicitan al Comité de Técnico de Árbitros que no le designe nunca más para dirigir encuentros del Espanyol


"MARCA.COM" EFE. 07/05/10 -





La Federación Catalana de Peñas del RCD Espanyol (FCPE) ha declarado, en la reunión de su junta directiva, persona non grata al árbitro Eduardo Iturralde González por sus continuos errores en contra del conjunto blanquiazul en las últimas temporadas.

Deja claro su respeto por el colectivo arbitral y entiende "la gran dificultad que representa dirigir encuentros de la máxima categoría"

La FCPE asegura en un comunicado que no entiende "los graves errores permanentes del señor Iturralde González, siempre en contra de un determinado equipo, en este caso del Espanyol". Por este motivo, las peñas le declaran persona "non grata"y solicitan al Comité de Técnico de Árbitros que no le designe nunca más para dirigir encuentros del Espanyol.

La FCPE recuerda en su comunicado algunas decisiones contrarias al Espanyol: "La inexistente pena máxima señalada este miércoles en el estadio de La Romareda, la señalada en el Nou Camp en la primera vuelta del campeonato, la extraña expulsión del pasado año en Valencia a un jugador de nuestro club cuando el marcador era favorable, o la privación de entrar en la Champions League al anular un gol legal en Pamplona hace ya algunas temporadas", relata.

Sin embargo, considera que los errores continuos de Iturralde González no son justificables

La FCPE deja claro su respeto por el colectivo arbitral y entiende "la gran dificultad que representa dirigir encuentros de la máxima categoría", así como los errores humanos que se puedan producir. Sin embargo, considera que los errores continuos de Iturralde González no son justificables.

viernes, 7 de mayo de 2010

Fins SEMPRE TAMUDO!


Fins SEMPRE TAMUDO! (de la web de Pericos on line)


07/05/2010
L´ espanyolisme es prepara per acomiadar-se del que ha estat símbol per a tota una generació de pericos que pot presumir d´haver gaudit del millor jugador de la història del club
Redacció, 15:00 h. No resulta senzill resumir en unes línies el que ha significat per al RCD Espanyol Raúl Tamudo Montero. Ni fent referència a les seves xifres, espectaculars, ni als seus 18 anys de servei a l´entitat, podriem copsar tot el que ha significat aquest jugador per tota una generació d´espanyolistes que es preparen per, si tot va sobre el previst, acomiadar-se i retre homenatge a qui ha estat sense cap mena de dubte el millor jugador de la història del nostre club. Serveixi però com a petit homenatge aquest breu recull biogràfic d´aquest noi de Santa Coloma que ja està elevat a la categoria de mite per tots aquells que hem tingut l´honor de gaudir dels seus gols al llarg d´aquests darrers anys.
Els inicis: perico a canvi d´una bossa de pilotes

Tamudo va iniciar la seva trajectòria com a espanyolista l´any 1992, quan, en una història mil vegades explicada i que ja és part de la història de l´entitat, Josep Manel Casanova el va fitxar amb 15 anys del Milan de Santa Coloma de Gramenet, atret per coses com els 128 gols que va ser capaç d´aconseguir en una mateixa temporada, a canvi d´una bossa de pilotes de futbol, després que equips com el FC Barcelona el descartessin pel seu futbol base. Als seus inicis, aquest xicot que amb el temps hauria d´escriure algunes de les pàgines més brillants de la història de l´Espanyol, havia intentat destacar com a porter, però fart de que per la seva poca envergadura se la fessin empassar un cop i un altre, va decidir provar fortuna com a davanter, on el seu físic, que abans havia estat un hàndicap, va convertir-se en el seu millor aliat. Com explicava Tomás Guasch a la biografia que li va dedicara ara fa un parell d´anys, Tamudo s´havia acostumat a jugar al carrer tenint com aliats les parets i els fanals, començant a forjar un estil particular que arribaria al seu cènit una nit a Mestalla, on l´Eudald Serra el va batejar amb molta fortuna com a murri, murri, murri...

Paco Flores, el seu pare esportiu

I és que Tamudo, malgrat els darrers anys va viure una veritable metamorfosi a nivel físic, mai ha destacat ni per una tècnica depurada, ni per un físic imponent, sino per una inteligencia i picardia nascudes al carrer que va saber adaptar amb fortuna al futbol profesional. Tot i això, al començament, no tothom va ser capaç de valorar aquestes característiques. Al si del mateix club, molts van vaticinar que aquest jugador mai arribaría a ser ningú, que no estava capacitat per arribar a l´elit... una teoría rebatuda un cop i un altre pel que podem titllar de ser el seu veritable pare esportiu, Paco Flores, aleshores tècnic de les categories inferiors del club, que sempre va defensar-lo de qualsevol crítica o questionament. Una confiança a la qual Tamudo va saber respondre a la perfecció quan el 23 de març de 1997, Paco Flores, al front d´un primer equip que es trobava en una situación molt delicada a nivel esportiu, li va donar entrada al minut 57 en substitució de Nando en el partit que estava disputant l´Espanyol al Rico Pérez davant l´Alacant, corresponent a la jornada 30 de la Lliga, quan va marcar el gol que donava la victoria als nostres quan ja s´havia arribat al temps de descompte. Era el primer gol amb el primer equip, el primer d´una llarga llista que amb els anys el durien a ser el màxim golejador de la historia de l´entitat en competició de Lliga, superant el rècord d´un altre gran mite, Rafa Marañón. Precissament el segon gol de la seva trajectòria va ser a Sarrià contra l´Oviedo, en el que es convertiría en l´únic que va materialitzar a la vella Manigua abans d´enfilar l´èxode a Montjuïc, el que seria l´escenari dels seus èxits.

domingo, 18 de abril de 2010

¡Así, al Barça se le juega así!

Lección de orgullo y buen juego del Espanyol que remató más y mereció ganar.
El líder estuvo KO, sobre todo en la primera parte.
Alves fue expulsado




Liga BBVA. Jornada 33. Espanyol 0, Barcelona 0

- AS.com - 17-04-2010

El Espanyol fue mejor que el Barcelona en la primera parte y resistió el arreón de los de Guardiola al final. Alves fue expulsado por dos amarillas. El Madrid podría situarse a un punto.




Incidencias: 39.263 espectadores presenciaron el encuentro en el estadio de Cornellà-El Prat




Tomás Guasch | 18/04/2010

Uno de los colectivos más combativos del Espanyol se llama Orgullo Perico. El club entero lo fue ayer, en el explosivo primer derbi en Cornellà-El Prat frente al Barça. Desde el más chiquito de sus socios hasta Callejón, ese guerrero. Orgullo. Convicción. Su secular voluntad de inquebrantable resistencia. Bemoles. Vergüenza. Casta. Y calidad, ¿eh? Que sólo con lo de antes no se le supera al Barça y el equipo de Pochettino tuvo ayer su calidad. Sólo le faltó el gol, un rematito, un guiño de la fortuna que mereció pues, ¡oh!, remató más que su rival. En aquel tiro de Osvaldo que desviaron entre Valdés y el palo por recordar la ocasión más clara para noquear a un Barça al que zarandeó durante la primera mitad hasta reducirle a una caricatura del equipo que hacía justo una semana tomó el Bernabéu.

Y es que el fútbol es así de grandioso: un Espanyol de potencial incomparable al del Madrid y otros que se han cruzado en el camino azulgrana enseñó cómo se le juega a este Barça. Con todo lo de antes: orgullo, convicción, inquebrantable voluntad de resistencia, bemoles, vergüenza, casta y calidad. Fue especialmente emotivo ver cómo una camiseta blanquiazul, o dos, o tres, las que hicieran falta, se abalanzaban para recuperar la pelota. Todos a una Pericoovejuna se multiplicaron para cerrar los caminos hacia Kameni y salir pitando en dirección Valdés. Mordiendo y tocando, tocando y mordiendo, siempre con velocidad, sentido y remate.

El primer tiempo del Espanyol no se si se lo ha jugado alguien al Barça esta Liga, diría que no. El líder fue un centro de Pedro que se envenenó y dio en el larguero por la parte de arriba. El canario desapareció acto seguido y debíamos andar por el minuto 5... Xavi fue enseguida abducido por el fútbol-enjambre de los centrocampistas rivales, excelso Baena, y la mano que echaron los laterales. Messi, arriba, quedó aislado y a merced de los impasables Pareja y Víctor Ruiz. ¿Kameni? Competición pudo ahorrarse el perdón; tan bien lo hicieron sus defensores que pasó casi desapercibido.

El primer tiempo, repito, fue por lo menos de 1-0. El control fue blanquiazul fruto de su tremendo desgaste sin un despiste y su buen sentido del juego. El Barça esperaba un partido duro y no se equivocó. No le pusieron una alfombra precisamente y se debió batir en retirada viendo cómo remates de Baena, Callejón, Luis García y el citado de Osvaldo no entraban de milagro. Un primer tiempo que lo tuvo todo menos justicia, ese golito que tanto mereció el juego local..
Ganaron, sí.

La incógnita en el descanso era si los pericos tendrían gasolina para continuar igual. Les mantuvo su fe. Guardiola reaccionó tarde (no creo que me expulsen de Cataluña por decirlo) y sin suerte: cuando puso a Keita y Henry, y su equipo empezó a tener la pelota, Alves vio la roja por derribo al increíble Hulk Callejón. Peleó el Barça buscando la jugada mágica, aislada y casi la cazaron entre Messi y Xavi, pero no se les dio. Hubiese sido cruel porque la tarde fue perica, incluso no ganando. Hay veces que pasa eso, que ganas aunque no ganes. ¿A que me entienden? ¡Grande Espanyol, sí!

El detalle: Pochettino se le atraganta a pep

En el último año y medio, Pochettino se le atraganta a Guardiola. Han jugado en cinco ocasiones y en dos de ellas el resulatdo fue 0-0. En la vuelta de la Copa del año pasado ganó el Barça por 3-2 y este año en Liga 1-0. Los pericos ganaron por 1-2
el año pasado.

sábado, 17 de abril de 2010

"El cel és blanc-i-blau"


Divendres 16 Abril 2010
Emocionada jornada d'homenatge a Jarque

La d'avui ha estat una jornada molt especial, que el club ha volgut centrar en el record a la figura del nostre mític capità, Dani Jarque, just un dia abans de l'emocionant derbi davant del FC Barcelona, el primer a l'Estadi RCDE, que el nostre desaparegut jugador li hauria encantat jugar. En primer dels actes de la jornada ha estat el descobriment d'una placa commemorativa a la porta núm. 21, que va congregar les mostres de condol espontànies de milers de seguidors, i que avui porta el seu nom. A més, en aquesta mateixa zona d'accés a l'estadi s'ha presentat el mural amb multitud d'objectes i peces deixades pels qui es van apropar a aportar el seu petit record.

Nombroses personalitats del món de l'esport i la política han volgut ser presents en un acte tan emotiu, junt amb la família de nostre etern 21. La Secretària General de l'Esport, Anna Pruna, els alcaldes de Cornellà i el Prat de Llobregat, Antoni Balmón i Lluís Tejedor, el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, Josep Maldonado, Senador de CIU i responsable del Dani Jarque Football Park a Ghana han acudit a una cita molt especial, com ha fet la plantilla al complet, una àmplia representació del Consell d'Administració, amb el president Dani Sánchez Llibre al capdavant, de la Fundació Privada del RCDE, representants de tots els estaments del club, els exconsellers Dani Ballart i Anna Maria Fusté, nombroses jugadores del femení, exjugadors com Eloy Pérez, Josep Samper, Josep Maria Gallart, Manolo Val, Xavi Escaich, Àngel Morales, Macanás, Pedro Nieto, o exentrenadors com Tintín Márquez, entre molts altres. Tampoc no han faltat Josep Guardiola, Andrés Iniesta i Manel Estiarte, en representació del FC Barcelona.

L'acte ha comptat amb parlaments molt emotius, que han destacat la gran persona i futbolista que ens va arrabassar aquell 8 d'agost. Sánchez Llibre, primer, ha volgut deixar clar a la seva família "que ja saben que l'Espanyol estarà sempre en el seu costat per a tot el que necessitin. Gràcies per tot, i especialment per haver-nos donat el Dani". El portaveu de la família Jarque, Mágic Díaz, ha revelat una nova iniciativa que ha pres amb el club, i que va néixer d'una proposta que va fer la capitana del Femení A, Miriam Diéguez. S'han confeccionat uns braçalets amb el número 21, que portaran tots els capitans dels conjunts de la factoria blanc-i-blava.

Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol, ha protagonitzat també un discurs emocionat en el qual ha explicat algunes anècdotes personals al costat de Dani Jarque, ja que ambdós són de Sant Boi de Llobregat. El màxim mandatari de la FCF ha recordat les paraules de Dani en la seva darrera trobada: "Qui ens hagués dit fa anys que jo seria jugador de Primera Divisió a l'Espanyol i que tú series el president de la Federació Catalana, eh, Jordi... ". Casals, també ha volgut recordar el valor de Jarque com un "autèntic mirall on mirar-se per a tots els nens i nenes" i com sempre va defensar el nostre capità, des de molt nen que "jo sempre seré de l'Espanyol".

També ha volgut adreçar unes paraules als familiars de Dani i els assistents a l'acte la Secretària General de l’Esport, Anna Pruna, explicant que "la seva marxa ens ha afectat molt a tots. Dani s'ha convertit en un autèntic símbol, que desprèn admiració i respecte a tot el món. És, més que mai, un símbol de la força de l'Espanyol".


Presentació pública de "El cel és blanc-i-blau"

A més d'aquestes cerimònies, també s'ha dut a terme la presentació al públic del llibre El cel és blanc-i-blau, la recopilació de "21 històries del 21" explicades pels seus amics i companys en el futbol, i en el que han participat Mauricio Pochettino, Ernesto Valverde, Coro, Moisés, Chica, Andrés Iniesta, Fernando torres, Cesc Fábregas o Vicente del Bosque, entre d'altres.

Els autors del llibre, els periodistes Moisés Llorens i Bruno Alemany, han explicat les seves intencions amb el llibre a tots els presents un dia tan especial, així com Manel Rodríguez, autor del pròleg ha reiterat que Dani Jarque era "una persona que et guanyava".

miércoles, 14 de abril de 2010

ASI NOS VA.....


Fútbol | Copa del Rey
Villar metió la pata: "Espero que el Atlético juegue la final y la gane"



* Final de Copa: Camp Nou el 13 o el 19 de mayo


J. Martín | 14/04/2010 "AS"

Fue en Valladolid donde se celebró la Junta Directiva de la Federación y donde Ángel María Villar anunció, aproximadamente sobre las tres de la tarde, que el Camp Nou de Barcelona era el elegido como la sede de la final de Copa y que las fechas serían el 13 o el 19 de mayo. "Hemos decidido por votación que sea Barcelona". Según pudo saber AS, la mayoría de la Junta votó por el Camp Nou por recomendación del propio Villar, a quien habría convencido el Atlético.

Luego, el presidente de la Federación se hizo un lío verbal y metió la pata tras confundirse entre la final de la Europa League, a la que aspiran los atléticos si derrotan al Liverpool, y la de la Copa del Rey, que obviamente disputan dos equipos españoles... "La fecha de la final lo más seguro, como presidente y con la ilusión de que el Atlético llegue a la final y la gane, será el 19 de mayo. Hay otra posibilidad, pero exclusivamente pienso en el día 19".

lunes, 12 de abril de 2010

EL FUTURO PERICO....

Pochettino: "Si seguimos así, tenemos un futuro enorme"
Mauricio Pochettino, técnico del Espanyol, ha celebrado la victoria de su equipo ante el Atlético de Madrid (3-0) en "un partido casi redondo" y ha concluido que si sus jugadores mantienen esta línea de trabajo, tendrán "un futuro enorme".




EFE | 11/04/2010

El técnico argentino ha recordado que maneja "una de las plantillas más jóvenes de Primera", que cuenta con "un largo recorrido mientras sepamos seguir esta línea de intensidad, de ambición y de ideas muy claras. Pensar en un límite o en un techo a este equipo sería injusto", ha comentado.

Pochettino, que ha calificado de "tremendamente justo" el resultado ante el Atlético ("un gran equipo, finalista de Copa y en semifinales de la Europa League"), ha recordado que su equipo debió "irse al descanso con el marcador a favor porque hemos tenido las ocasiones más claras".

Reacio a hablar del derbi del próximo sábado -"primero tenemos que pensar en el partido ante el Racing, un rival complicado"-, Pochettino ha pedido a sus jugadores concentración "para no recrearnos en esta victoria" y para "mantener la misma ambición que hemos demostrado hoy ante el Atlético".

Aunque el Espanyol ha dado un paso muy importante hacia la salvación, Pochettino ha destacado que su único objetivo es "jugar mejor cada día, con la misma ambición y la misma intensidad, sin relajaciones". Pochettino, además, ha explicado que la quinta tarjeta de Osvaldo, que le impedirá jugar en Santander pero le permitirá jugar el derbi ante el Barcelona, responde a su estrategia de preparación física "porque es un jugador al que le cuesta recuperarse de un partido a otro".

jueves, 25 de marzo de 2010

http://www.youtube.com/watch?v=d2eLTfiAGvk

Arriba “El cel és blanc-i-blau”

21 històries del 21, un emotiu tribut a Dani Jarque

Els aficionats blanc-i-blaus tenen al seu abast el llibre més emotiu i emocionant sobre el nostre capità, Dani Jarque, que la mort ens va arrabassar de manera tan injusta aquell fatídic 8 d’agost: Es tracta de l’obra “El cel és blanc-i-blau. 21 històries del 21” Els periodistes Moisés Llorens i Bruno Alemany són els responsables d’aquesta emotiva obra, que pretén retre el més respectuós homenatge a Jarque, emblema ja dels nostres colors i el nostre sentiment.

A través d’aquestes “21 històries del 21” descrites per la seva gent més propera, tant a l’esfera personal com a la professió, es repassa la vida i el carisma d’aquest emblemàtic jugador. La seva dona Jessica, els seus pares, l’amic i representant Màgic Díaz, companys com Moisés Hurtado, Ferran Corominas, Javi Chica, Albert Riera o Rufete, entrenadors com Mauricio Pochettino, Miguel Ángel Lotina, Ernesto Valverde o Tintín Márquez, futbolistes com Cesc Fàbregas, Fernando Torres o Andrés Iniesta, entre d’altres, recorden anècdotes i moments de la seva vida, que el retraten com el que era: un gran campió, un gran amic dels seus amics i una persona amb un cor enorme.

El llibre estarà a disposició dels socis i aficionats blanc-i-blaus a partir d’aquest mateix dijous a les RCDEstil Shop de l’Estadi RCDE i de la Ciutat Esportiva. El llibre está disponible en castellà i català.

jueves, 4 de marzo de 2010

L'Espanyol satisfà a la 'Grama' .....

L'Espanyol satisfà a la 'Grama' la quantitat pactada en concepte de conveni per Javi Márquez

03/03/2010
El club tenia de temps per abonar aquesta quantitat fins el 30 de juny, però ha avançat el pagament conscient dels problemes econòmics del club de Santa Coloma
Redacció, 18:15 h. Segons ha informat el RCD Espanyol fent servir el seu canal ofical, la seva pàgina web, l´entitat, ha satisfet aquesta mateixa tarda a la UD At. Gramenet la quantitat pactada el seu dia, en concepte de conveni, quan Javi Márquez va deixar la 'Grama' per fitxar pel futbol base del nostre club. El pagament de la quantitat es podia abonar fins el 30 de juny però l'Espanyol, sabedor dels greus problemes econòmics que passa l'entitat de Santa Coloma, ha accelerat el pagament pel debut a Primera Divisió del jove jugador blanc-i-blau. Es dóna la circumstància que el contracte va ser fet per Antonio Morales, expresident de la Gramenet i ara directiu responsable del futbol base blanc-i-blau. Morales i el conseller delegat del RCD Espanyol, Joan Collet, han estat els encarregats de gestionar amb l'actual president de l'entitat colomenca, Vicente Ferrer, el pagament del que es consideren drets de formació del jugador.

Font RCDEspanyol.com

martes, 2 de marzo de 2010

German de la Cruz deixa clara quina serà la política de fitxatges aquest estiu



02/03/2010 "Pericos on line"


El conseller responsable de l´Àrea Esportiva afirma que només s´anirà al mercat si no hi han homes del planter que puguin ocupar les demarcacions a reforçar

Redacció, 21:30 h. És un fet constatable a nivell purament estadístic que dels fitxatges que van arribar el passat estiu a l´Espanyol, Iván Pillud, Facundo Roncaglia, Juan Forlín, Ben Sahar, Fernando Marqués, Shunsuke Nakamura -ja desvinculat de la disciplina blanc-i-blava- i Joan Verdú, només aquest darrer, que ha intervingut en 21 dels 24 partits de Lliga, i ja sigui per causa de les lesions o per motius estrictament tècnics, la resta no estan tenint un paper massa important si més no a nivell de minuts. De fet, com s´explicava en un estudi elaborat per la redacció del programa La Graderia d´Ona FM, de tots els jugadors de la primera plantilla, i per ranking de minuts disputats, només destacaria l´esmentat Verdú, que seria el 5è home en presència, seguit ja de lluny per Forlín, que seria el 10è. Uns números decebedors que contrasten amb el paper cada vegada més destacat dels homes provinents del planter, que de mica en mica segueixen guanyant per mèrits propis presència en l´equip.
Es prioritzarà el planter a l´hora de reforçar el primer equip

Precissament aquest fet sembla que tindrà continuitat com a política de club en el futur immediat, i determinarà en bona mida la política de fitxatges de l´entitat aquest proper estiu; aixi ho ha explicat en declaracions a l´esmentat programa d´Ona el conseller cresponsable de l´Àrea Esportiva, Germán de la Cruz, que ha deixat molt clar que l´entitat només buscarà al mercat futbolístic omplir aquells forats que no puguin ser coberts per homes del planter. De la Cruz ha explicat que aquesta circumstància de que els homes del planter estiguin guanyant la partida als fitxatges vinguts de fora es dóna "a ratxes; portavem una de la qual no sortien jugadors del nostre futbol base, i ara tenim una altra en que sí. Donat el cas, qui millor ho faci és qui ha de jugar". El conseller reconeix que ael donar un paper cada cop més rellevant al futbol base ve donat en bona mida pel tema econòmic, que "no només a l´Espanyol sino a tota la Lliga és delicat; si tens un planter, el que vols es que en surtin jugadors". Com hem explicat al començament, aquest èxit del planter condicionarà decissivament la política de fitxatges que es durà a terme aquest estiu, i és que De la Cruz, a la pregunta de si es fitxaria poc o gens en aquest mercat, ha reconegut textualment: "tu ho has dit, no ho cal que ho digui jo, aixi de clar... nosaltres venim de l´agreujant de la construcció d´un estadi extrordinari, que te una part positiva que és que s´ha convertit en l´orgull de tots els espanyolistes, però te una part negativa, i és que econòmicament ens ha fet trontollar. Ara, el que hem de fer és possar ingeni, que totes les despeses que es facin siguin perquè no hi ha més remei, i les que siguin un luxe, no es facin, i a partir d´aqui cara a l´any vinent només es reforaria algun lloc molt concret pel qual veiessim que dintre de la casa no hi hagi un jugador que pugui aspirar al lloc". De la Cruz ha recordat que seguir aquesta política és en bona mida "un tema de paciència; tots volem que des-del primer dia les coses surtin bé, però no pot ser així. Recordo el cas de Baena, al qual se´l va xiular al començament, i ara se´l veu com a insustituïble. És questió de paciència i calma, perquè és molt fàcil a un jugador que debuta si no te el suport de l´afició, cremar-lo definitivament, i això s´ha d´evitar".

Les decisions, a final de temporada

Tornant al tema dels fitxatges de l´estiu, hi han tres casos, els de Pillud -que avui mateix en declaracions a Catalunya Ràdio es mostrava convençut d´acreditar mèrits suficients a final de temporada per guanyar-se en no haver de tornar a Tiro Federal-, Roncaglia i Osvaldo, que són jugadors cedits amb opció a compra; sobre la possibilitat de que aquesta s´acabi executant, De la Cruz ha afirmat que "les decisions es prendran a final de temporada en base al rendiment del jugador i el cost definitiu que hi hagi".

lunes, 15 de febrero de 2010

4-0: El Femení A liquida al Barça...





L'equip que dirigeix Òscar Aja ha obtingut una contundent victòria en el derbi disputat a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besòs davant el Barcelona. A les blanc-i-blaves els ha costat marcar el primer gol, però en la segona meitat no ha tingut cap pietat d'un rival que res no ha pogut fer per evitar la derrota. L'Espanyol ha estat molt superior al seu rival i s'ha endut els tres punts amb justícia.

El conjunt blanc-i-blau ha portat la iniciativa en qualsevol moment. El Barça, per part seva, ha sortit amb les idees molt clares i amb la clara intenció de defensar per intentar sorprendre a la contra. A l'Espanyol li ha costat trobar espais, perquè el seu rival ha jugat amb les línies molt juntes i amb molt d’ordre.

L'equip d'Òscar Aja ha tingut paciència i sempre que ha pogut ha posat una marxa més al partit que el seu rival. Encara que les visitants han estat molt serioses en qualsevol moment, ho han passat malament quan les blanc-i-blaves han estat capaces de fer algunes accions de perill.

L'equip perico ha arribat amb perill a la porteria defensada per Eli. Vero i Fors han tingut bones opcions per avançar les seves en el marcador. El domini espanyolista ha estat constant i fruit del millor joc dels locals ha arribat el gol de Miriam. La capitana blanc-i-blava ha aprofitat una excel•lent jugada col•lectiva per aconseguir el primer gol del partit.

La connexió entre Miriam i Conti ha funcionat a la perfecció a l’inici del segon temps. La capitana ha connectat en un parell d'ocasions amb la davantera italiana, que s'ha mogut molt bé, però no ha tingut massa sort en els metres finals. Conti, a la llarga, ha trobat el seu premi.

El domini de l'Espanyol s’ha incrementat i el segon gol no ha trigat a arribar. Una gran arrencada de Marta Torrejón des de la defensa ha permès a Vero aconseguir el segon. La davantera gallega, una de les millors futbolistes del partit, ha aconseguit un gol sensacional.

El femení blanc-i-blau s'ha lluït a partir d'aquest moment. Conti ha culminat una excel•lent acció col•lectiva. Corredera ha estat molt generosa en la passada. La de Palerm li ha dedicat el gol a la seva companya Mery. Poc després,. Marta Torrejón ha dissipat qualsevol mena de dubte en marcar el quart.

Els crits d'‘olé’ han sorgit a la grada, que ha demanat la ‘maneta’ a les seves jugadores. El Barça ha intentat maquillar la derrota, però el partit només ha tingut un color: el blanc-i-blau. L'Espanyol no ha decidit i ha conclòs la primera volta de la segona fase de la Superlliga amb una gran victòria.

miércoles, 10 de febrero de 2010

De la Peña, operat amb èxit

De la Peña, operat amb èxit

Iván de la Peña ha estat intervingut aquest matí, a la Clínica Quirón de Barcelona pel doctor Ramón Cugat i el seu equip, d'una fasciectomia de la cama dreta per superar els problemes físics que arrossegava pràcticament des de la pretemporada. El migcampista, que estarà un parell de dies ingressat, haurà de romandre de baixa entre dos i tres mesos.

Està previst que, a partir del migdia, el doctor Cugat, acompanyat del doctor Miguel Cervera, responsable mèdic del primer equip, oferiran una roda de premsa per revelar els detalls de la intervenció.

lunes, 1 de febrero de 2010

Hay otras ligas, pero están en ésta.....

El Director de "AS" con la visión del todo que le caracteriza, deja este breve artículo que por su interés les ofrecemos.
*******************************************************************************


Artículos de Alfredo Relaño | 01/02/2010 "AS"

Buen partido el de Canal +, como casi siempre. Sevilla y Valencia son buenos equipos, muy buenos equipos, de fútbol firme, imaginación en ataque, velocidad, nervio. No hay muchos equipos así por ahí, no hay muchos partidos así por ahí. Luchan por la tercera plaza en esta liga bipolar. Su afán me hacía pensar en el de tantos otros, cada cual con su objetivo. Hay una escala de ambiciones que tiene que ver con la escala de presupuestos. Luego, cada cual trata de alzarse una, dos o más posiciones sobre el que la clasificación puramente económica le tiene reservado en principio.

Hay muchas ligas en esta Liga. Hay ésta de Sevilla y Valencia, por ser el primero de los que no son ni el Madrid ni el Barça, que van por fuera de concurso. Hay la de la nubecilla de equipos que aspiran al cuarto puesto, el de Champions, para caso de que uno de los de anoche falle, pero que se dan por servidos con la UEFA. Hay la de los que vienen luego, moviéndose entre la vida tranquila y la posibilidad de un sexto puesto que a veces cae no se sabe cómo. Hay la de los que sufren y sufren, en puestos de Segunda, este año Tenerife y Xerez, y la de los que huyen de esa quema. Y hay la del Atlético, que de unos años acá nunca termino de saber cuál es.

El Barça, el Madrid, el villarato, Cristiano, Messi y todo eso conforman un telón espeso que hay que apartar para mirar lo que hay detrás. Y lo que hay detrás son partidos como el de anoche, o trayectorias tan dignas como la del Málaga, sobresaltos como el de ese Villarreal que ha tirado la toalla con Valverde, esfuerzos como el del Zaragoza por salir de un sitio que no es el suyo, victorias como la de ayer, del Xerez, que permiten soñar... Hay veinte equipos, aunque en las portadas y en los telediarios sólo salgan dos. Hay muchas ligas, pero están en ésta, y, claro, nos cuesta fijarnos en ellas. Pero merece la pena recordarlo.

lunes, 25 de enero de 2010

Empató Rubinos....

Liga BBVA | Espanyol 1 - Mallorca 1

No hubo penalti a Rubén en el gol mallorquinista

Incidencias: partido correspondiente a la decimoneva jornada de Liga disputado en el estadio RCDE de Cornellà-El Prat ante 26.210 espectadores. Antes del encuentro, Ander Mirambell, que participará en los Juegos Olímpicos de Vancouver, recibió el saludo de la afición blanquiazul

Tomás Guasch | 25/01/2010 =AS=

Iba la cosa para una novelilla. Osvaldo debutaba con gol salvador. Lo merecía su equipo, además. ¡Osvaldo, marca ya!, le animaba el pueblo la víspera. Y lo hizo. Y como el Espanyol dominaba el partido y el 2-0 estaba más cerca que el 1-1, pues eso, que el cuento iba haciéndose realidad. Pero apareció Rubinos. Estamos en lo de siempre: los árbitros ven cosas que no han pasado. No hubo penalti de Víctor Ruiz a Rubén. Fue en un balón colgado, en saque de falta, que sobrevoló el área de Cristian. El central mallorquinista cayó como fulminado. Víctor simplemente lo cuerpeó. No pasó nada, sólo teatro, pero Ojo de Águila Rubinos vio penalti. El asunto recuerda la ocurrencia de Di Stéfano con los porteros: "Las que van fuera, déjalas". No te las metas. Aplicado al árbitro: lo que no es, no te lo imagines. Rubinos se imaginó que el jugador del Espanyol había agarrado o algo peor a su par. Cornellà estalló de ira. Y El Prat. Y Luis García, que pese a su pasado balear acusó el golpe más que nadie y se quejó tan amarga como inútilmente por una jugada que le costó dos puntos a su equipo, y mira que necesitaba los tres.

El caso es que desde el momento en que Borja Valero (el mejor del partido) estableció la igualada, el partido cambió radicalmente. Tanto que el 1-2 rondó más de una vez, la que más cuando Keita lanzó por encima del travesaño una pelota suelta a dos metros de la línea de gol. El Mallorca pudo empatar antes (Ramis estrelló una falta en el larguero, en la mismísima cruceta), pero Verdú y Callejón tuvieron la sentencia mucho antes. Para hilar fino: el Espanyol fue mejor 78 minutos, hasta el empate, y el Mallorca después. Le dio para llevarse un puntito que le afianza en la Euro-zona. Pero confirmó que es más en casa que fuera.
Pelea sorda.

El partido fue eso, una pelea sorda, un pulso feroz que el Espanyol más canterano fue inclinando a su favor. Toda la parte de atrás, menos el portero, está cocinada en casa. Debutó Amat, un juvenil, cuando se lesionó Moisés. También lo hizo Enrich en el Mallorca. Que sin duda acusó su falta de delanteros, mayormente a Aduriz. El Espanyol, en cambio, no añoró a sus defensores ausentes, Forlín, Pareja y Roncaglia, lo que igual significa alguna cosa.

A base de insistencia y mayor luz tras el descanso, el equipo de Pochettino fue imponiéndose a un rival que se movió al son de Borja, que tejió y tejió buen fútbol en cuanto agarró la pelota. El no gol de Keita, con 1-1, fue tras un jugadón suyo.

El final fue movidillo pues la parroquia local mostró su ayer legítimo enfado. El 1-0 llevaba a su equipo hasta los 22 puntos; el 1-1 lo deja en 20 y a seguir sufriendo (más). El Mallorca se volvió en Champions. Ayer no hubo esa diferencia...

sábado, 2 de enero de 2010

Sábado 02 de Enero de 2010




El defensa del Sevilla y ex jugador del RCD Espanyol Sergio Sánchez deberá parar su actividad física después de que los médicos del club le hayan detectado una patología cardiaca, informó el equipo andaluz en su web.

"El Sevilla FC comunica que, tras el estudio de los resultados de las pruebas médicas realizadas últimamente al futbolista de la primera plantilla sevillista Sergio Sánchez, se ha detectado que el jugador padece una patología cardiaca que aconseja la paralización de toda actividad física por el momento", reza el comunicado sevillista.

Sergio Sánchez Ortega, de 23 años, es natural de Mataró (Barcelona) y llegó al club sevillista en esta campaña procedente del Espanyol (2008-09). El jugador se ha desplazado a Barcelona para estar estos días con su familia, al tiempo que se le van a practicar otras pruebas médicas que ayuden a certificar el diagnóstico inicial.