lunes, 15 de febrero de 2010

4-0: El Femení A liquida al Barça...





L'equip que dirigeix Òscar Aja ha obtingut una contundent victòria en el derbi disputat a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besòs davant el Barcelona. A les blanc-i-blaves els ha costat marcar el primer gol, però en la segona meitat no ha tingut cap pietat d'un rival que res no ha pogut fer per evitar la derrota. L'Espanyol ha estat molt superior al seu rival i s'ha endut els tres punts amb justícia.

El conjunt blanc-i-blau ha portat la iniciativa en qualsevol moment. El Barça, per part seva, ha sortit amb les idees molt clares i amb la clara intenció de defensar per intentar sorprendre a la contra. A l'Espanyol li ha costat trobar espais, perquè el seu rival ha jugat amb les línies molt juntes i amb molt d’ordre.

L'equip d'Òscar Aja ha tingut paciència i sempre que ha pogut ha posat una marxa més al partit que el seu rival. Encara que les visitants han estat molt serioses en qualsevol moment, ho han passat malament quan les blanc-i-blaves han estat capaces de fer algunes accions de perill.

L'equip perico ha arribat amb perill a la porteria defensada per Eli. Vero i Fors han tingut bones opcions per avançar les seves en el marcador. El domini espanyolista ha estat constant i fruit del millor joc dels locals ha arribat el gol de Miriam. La capitana blanc-i-blava ha aprofitat una excel•lent jugada col•lectiva per aconseguir el primer gol del partit.

La connexió entre Miriam i Conti ha funcionat a la perfecció a l’inici del segon temps. La capitana ha connectat en un parell d'ocasions amb la davantera italiana, que s'ha mogut molt bé, però no ha tingut massa sort en els metres finals. Conti, a la llarga, ha trobat el seu premi.

El domini de l'Espanyol s’ha incrementat i el segon gol no ha trigat a arribar. Una gran arrencada de Marta Torrejón des de la defensa ha permès a Vero aconseguir el segon. La davantera gallega, una de les millors futbolistes del partit, ha aconseguit un gol sensacional.

El femení blanc-i-blau s'ha lluït a partir d'aquest moment. Conti ha culminat una excel•lent acció col•lectiva. Corredera ha estat molt generosa en la passada. La de Palerm li ha dedicat el gol a la seva companya Mery. Poc després,. Marta Torrejón ha dissipat qualsevol mena de dubte en marcar el quart.

Els crits d'‘olé’ han sorgit a la grada, que ha demanat la ‘maneta’ a les seves jugadores. El Barça ha intentat maquillar la derrota, però el partit només ha tingut un color: el blanc-i-blau. L'Espanyol no ha decidit i ha conclòs la primera volta de la segona fase de la Superlliga amb una gran victòria.

miércoles, 10 de febrero de 2010

De la Peña, operat amb èxit

De la Peña, operat amb èxit

Iván de la Peña ha estat intervingut aquest matí, a la Clínica Quirón de Barcelona pel doctor Ramón Cugat i el seu equip, d'una fasciectomia de la cama dreta per superar els problemes físics que arrossegava pràcticament des de la pretemporada. El migcampista, que estarà un parell de dies ingressat, haurà de romandre de baixa entre dos i tres mesos.

Està previst que, a partir del migdia, el doctor Cugat, acompanyat del doctor Miguel Cervera, responsable mèdic del primer equip, oferiran una roda de premsa per revelar els detalls de la intervenció.

lunes, 1 de febrero de 2010

Hay otras ligas, pero están en ésta.....

El Director de "AS" con la visión del todo que le caracteriza, deja este breve artículo que por su interés les ofrecemos.
*******************************************************************************


Artículos de Alfredo Relaño | 01/02/2010 "AS"

Buen partido el de Canal +, como casi siempre. Sevilla y Valencia son buenos equipos, muy buenos equipos, de fútbol firme, imaginación en ataque, velocidad, nervio. No hay muchos equipos así por ahí, no hay muchos partidos así por ahí. Luchan por la tercera plaza en esta liga bipolar. Su afán me hacía pensar en el de tantos otros, cada cual con su objetivo. Hay una escala de ambiciones que tiene que ver con la escala de presupuestos. Luego, cada cual trata de alzarse una, dos o más posiciones sobre el que la clasificación puramente económica le tiene reservado en principio.

Hay muchas ligas en esta Liga. Hay ésta de Sevilla y Valencia, por ser el primero de los que no son ni el Madrid ni el Barça, que van por fuera de concurso. Hay la de la nubecilla de equipos que aspiran al cuarto puesto, el de Champions, para caso de que uno de los de anoche falle, pero que se dan por servidos con la UEFA. Hay la de los que vienen luego, moviéndose entre la vida tranquila y la posibilidad de un sexto puesto que a veces cae no se sabe cómo. Hay la de los que sufren y sufren, en puestos de Segunda, este año Tenerife y Xerez, y la de los que huyen de esa quema. Y hay la del Atlético, que de unos años acá nunca termino de saber cuál es.

El Barça, el Madrid, el villarato, Cristiano, Messi y todo eso conforman un telón espeso que hay que apartar para mirar lo que hay detrás. Y lo que hay detrás son partidos como el de anoche, o trayectorias tan dignas como la del Málaga, sobresaltos como el de ese Villarreal que ha tirado la toalla con Valverde, esfuerzos como el del Zaragoza por salir de un sitio que no es el suyo, victorias como la de ayer, del Xerez, que permiten soñar... Hay veinte equipos, aunque en las portadas y en los telediarios sólo salgan dos. Hay muchas ligas, pero están en ésta, y, claro, nos cuesta fijarnos en ellas. Pero merece la pena recordarlo.