martes, 18 de mayo de 2010

TENIM 109 ANYS.....


(Información proporcionada por la web del RCDE_1900)

TENIM 109 ANYS
FUNDAT PER UNIVERSITARIS

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és un dels clubs de futbol més antics de la Lliga Espanyola. El 28 d'octubre de 1900, A les aules de la Universitat de Barcelona, naixia la Sociedad Española de Football, nom que li va donar al Club el seu fundador i primer president, Ángel Rodríguez. Les principals senyes d'identitat, i el que va determinar el nom original d'aquest nou Club esportiu, va ser que tots els seus components eren catalans o nascuts a la resta d'Espanya, en contraposició als altres equips, formats majoritàriament per anglesos i d’altres nacionalitats.
EL GROC, EL SEU COLOR ORIGINAL
Encara que el RCD Espanyol de Barcelona vesteix avui de blanc-i-blau, el groc va ser el color original del Club, per ser aquest el color de la peça de roba que un dels seus primers socis va regalar a l'entitat perquè confeccionés els seus uniformes. Més endavant, va vestir samarreta blanca i pantalons blaus i, el 1909, vestia ja amb els actuals colors blanc-i-blaus, aquells que lluïa en el seu blasó l'almirall Roger de Llúria.

JUGADORS DE RENOM
Al llarg de la seva trajectòria, l’Espanyol ha comptat amb jugadors mundialment famosos i ha nodrit amb molts d'ells a la Selecció Espanyola. El primer gran ídol blanc-i-blau va ser el mític guardameta Ricardo Zamora. Després d'ell, altres jugadors, com Alfredo Di Stefano, Kubala o N’Kono, van agafar el seu testimoni.

FUTBOL BASE DE GRAN NIVELL

El Club compta amb un equip filial, l'Espanyol ‘B’, dotze equips de futbol base, futbol femení i una escola de futbol. Tots ells entrenen i juguen els seus partits com locals a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, inaugurada el setembre de 2001.

DE SARRIÀ A L'OLÍMPIC
L'actual RCD Espanyol de Barcelona va començar a jugar els seus partits en una gran esplanada, molt propera a la Sagrada Família de Barcelona. Des de 1923 i fins a la temporada 1996-97, l'estadi de Sarrià, popularment conegut com ‘Can Ràbia’ o ‘la Bombonera’, a la plaça Ricardo Zamora, va esdevenir feu de l'equip català.

L'any 1997 el Club es va veure obligat a vendre Sarrià i es va traslladar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, on el RCD Espanyol va jugar els seus partits fins la temporada 2008-2009, amb una mitjana de 22.500 espectadors per partit. Durant aquests 12 anys l’equip va assolir grans èxits com les Copes del Rei de 2000 i 2006 o la classificació per a la Final de la Copa de la UEFA de 2007, competició on no va caure derrotat en cap partit.

A Montjuïc també s’hi van viure moments d’eufòria, com la salvació de l’equip la temporada 2003-04 gràcies a un gol de Tamudo contra el Múrcia, o el gol de Coro en el temps afegit contra la Real Sociedad, que va permetre que l’Espanyol es mantingués a la màxima categoria l’any 2006 i enfilés el camí cap a la construcció de la nova casa a Cornellà-El Prat, on el club es va traslladar el 10 de juliol de 2009.

QUATRE TÍTOLS DE COPA: 1929, 1940, 2000 i 2006
La primera gran conquesta en la història de l'espanyolisme va ser la Copa Macaia, a la temporada 1902-03. El 1912, el Rei Alfons XIII li concedia el títol de 'Reial' i l'ús de la corona que avui figura en el seu escut. Quan es va inaugurar el Campionat Nacional de Lliga, el 1929, l'Espanyol va figurar entre els clubs fundadors, aconseguint el primer gol oficial d'aquesta Competició. Aquell mateix any, el conjunt blanc-i-blau es va proclamar campió de la Copa del Rei, títol que va revalidar el 1940, l'any 2000, en plena celebració del Centenari de la seva fundació, i l'any 2006. A nivell internacional, obté un reconeixement molt important el 1988, quan va ser subcampió de la Copa de la UEFA a Leverkusen. Al maig del 2007 torna a aconseguir arribar a la final europea, i queda subcampió davant el Sevilla FC, destacant per no haver perdut cap partit en tota la trajectòria.

DUES VEGADES FINALISTES EN LA UEFA

El RCD Espanyol ha estat dues vegades finalista de la Copa de la UEFA. En 1988, amb Javier Clemente com a entrenador, va disputar la final de la UEFA davant el Bayer Leverkusen, i el 2007, amb Ernesto Valverde a la banqueta, davant el Sevilla FC. El conjunt blanc-i-blau va arribar a aquesta última final sense perdre cap partit durant tota la competició.

UN NOU ESTADI MARCA EL FUTUR DEL CLUB

A principis del 2002, el RCD Espanyol de Barcelona anunciava l'inici dels tràmits per a la construcció d'un nou estadi de propietat en el terme municipal de Cornellà-El Prat, veí de la ciutat de Barcelona. Després de llargs tràmits administratius, l’any 2007 es van iniciar les obres de pilotatge de l'estadi i va començar el compte enrere. El projecte del nou estadi marca el començament d'una nova era per a l'espanyolisme, que ja té de nou la seva pròpia casa: l’Estadi RCD Espanyol de Cornellà-El Prat, el més modern estadi de futbol a Espanya, amb una capacitat de 40.000 persones i catalogat per la UEFA amb 4 estrelles.

sábado, 15 de mayo de 2010

Resultats de l’Assemblea de l’APMAE

Resultats de l’Assemblea de l’APMAE
Ramón Rius és el nou president


L’Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol (APMAE) va aprovar en la seva Assemblea Extraordinària , celebrada aquest 13 de maig 2010 a la Sala de Premsa de l’Estadi de Cornellà-Prat, la gestió de la Junta Directiva i els comptes de l’Associació corresponents al darrer exercici, així com la incorporació de l’APMAE a la Federació d’Accionistes i Socis del Futbol Espanyol (FASFE).

El fins ahir President de l’APMAE, Sr. Josep Ramió, va presentar a l’Assemblea la seva renúncia al càrrec, passant a ocupar la Presidència de l’Associació el vicepresident 3er., Sr. Ramon Rius. D’altra banda l’APMAE va aprovar per unanimitat la incorporació a la seva Junta dels nous vocals i secretària. Seguidament, d’acord amb l’ordre del dia de l’Assemblea, els afiliats de l’APMAE van aprovar la proposta de sortida de l’APMAE del Consell d’Administració del RCD Espanyol, presentada a l’Assemblea per la Junta Directiva de l’Associació.

En acabat, l’APMAE va voler fer un agraïment especial: “Voldríem, per acabar, agrair molt sincera i especialment al Sr. Josep Ramió tota la tasca que ha realitzat al llarg de tants anys al capdavant de l’APMAE, una tasca modèlica i extraordinària que sempre reconeixerem. “

lunes, 10 de mayo de 2010

Tamudo, a l'olimp blanc-i-blau (El Punt.cat)


Tamudo, a l'olimp blanc-i-blau
Raúl Tamudo tanca la seva etapa al club convertint-se en el més gran de la història
El seu comiat quedarà desat a la memòria com un instant màgic per a tot l'espanyolisme
La llum de la trajectòria del punta ha difuminat l'ombra final
S'acomiada amb l'equip sempre a primera i dues copes al sarró
Els 129 gols i 339 partits és la referència a batre dels que vinguin després
La plantilla es rendeix a l'ídol i es congratulen de l'homenatge

10/05/10 02:00 - Barcelona - M.RODRÍGUEZ/ R. MARTÍNEZ



Raúl Tamudo (19/10/1977, Santa Coloma de Gramenet) ja està instal·lat en l'olimp de les glòries de l'Espanyol. Un lloc de privilegi que s'ha guanyat a còpia de gols, 129 en la lliga, i 339 partits portant la samarreta blanc-i-blava, la mateixa que besava repetidament en la seva volta d'honor a l'estadi dissabte. Tamudo s'acomiada amb els números del millor jugador de la història i amb el temps la seva figura de futbolista s'eixamplarà fins a l'horitzó del mite que és. Així ho va entendre l'afició, que de manera unànime li van brindar la seva escalfor i els aplaudiments durant tot el partit contra l'Osasuna. El seu comiat quedarà desat a la memòria com un instant màgic per a tot l'espanyolisme a una altura semblant a la del dia de la inauguració. Almenys la càrrega emotiva del moment va ser colpidora i a molts se'ls van escapar les llàgrimes. I és que Raúl deixa darrere seu moments de glòria esportiva al club del seu cor. Moments com els que es recullen en la plana dels costat, com el gol de la salvació contra el Múrcia, el seu debut contra l'Hèrcules i els deu anys a l'Espanyol celebrats amb aquest diari. Una sèrie d'infinits esdeveniments que el fan ser un jugador superb per a l'Espanyol i difícil de substituir. La immensitat dels seus registres seran difícils de superar pels jugadors que vinguin tot darrere i aquest detall encara el farà més gran. També s'acomiada sent l'únic jugador del club que ha jugat en els tres estadis: Sarrià, Montjuïc i Cornellà-el Prat. I el seu gran mèrit, al marge de les dues copes aconseguides, en què es va erigir en protagonista absolut amb dos gols, serà que sempre ha jugat amb l'Espanyol a primera, i això que l'equip ha viscut quatre vegades al llindar del descens.

Totes aquestes circumstàncies fan que Tamudo sigui un futbolista especial. La llum de la seva trajectòria ha difuminat l'ombra final de les dues darreres temporades. Així ho ha corroborat tota la plantilla per mitjà d'un dels capitans, David Garcia: «Ha donat molt a aquest club i ha fet història. Es mereixia això tot i el que va passar.» Ferran Corominas, un home que té l'ànima de jugador determinant i salvador com Tamudo, també es rendia als encants del 23: «Tots estem contents que s'hagi acomiadat així i a l'estadi.» I els cracks del futur com Jordi Amat desprenien pura admiració per l'ídol i referència de les categories inferiors del club. «Quan em van dir que havia de compartir habitació amb ell no m'ho podia creure. Ha estat un gran honor fer-ho i es mereixa el comiat per tot el que ens ha donat.»

domingo, 9 de mayo de 2010

Las peñas del Espanyol declaran persona non grata a Iturralde González

Las peñas del Espanyol declaran persona non grata a Iturralde González

* No entienden "los graves errores permanentes del señor Iturralde González, siempre en contra de un determinado equipo, en este caso del Espanyol" · Solicitan al Comité de Técnico de Árbitros que no le designe nunca más para dirigir encuentros del Espanyol


"MARCA.COM" EFE. 07/05/10 -





La Federación Catalana de Peñas del RCD Espanyol (FCPE) ha declarado, en la reunión de su junta directiva, persona non grata al árbitro Eduardo Iturralde González por sus continuos errores en contra del conjunto blanquiazul en las últimas temporadas.

Deja claro su respeto por el colectivo arbitral y entiende "la gran dificultad que representa dirigir encuentros de la máxima categoría"

La FCPE asegura en un comunicado que no entiende "los graves errores permanentes del señor Iturralde González, siempre en contra de un determinado equipo, en este caso del Espanyol". Por este motivo, las peñas le declaran persona "non grata"y solicitan al Comité de Técnico de Árbitros que no le designe nunca más para dirigir encuentros del Espanyol.

La FCPE recuerda en su comunicado algunas decisiones contrarias al Espanyol: "La inexistente pena máxima señalada este miércoles en el estadio de La Romareda, la señalada en el Nou Camp en la primera vuelta del campeonato, la extraña expulsión del pasado año en Valencia a un jugador de nuestro club cuando el marcador era favorable, o la privación de entrar en la Champions League al anular un gol legal en Pamplona hace ya algunas temporadas", relata.

Sin embargo, considera que los errores continuos de Iturralde González no son justificables

La FCPE deja claro su respeto por el colectivo arbitral y entiende "la gran dificultad que representa dirigir encuentros de la máxima categoría", así como los errores humanos que se puedan producir. Sin embargo, considera que los errores continuos de Iturralde González no son justificables.

viernes, 7 de mayo de 2010

Fins SEMPRE TAMUDO!


Fins SEMPRE TAMUDO! (de la web de Pericos on line)


07/05/2010
L´ espanyolisme es prepara per acomiadar-se del que ha estat símbol per a tota una generació de pericos que pot presumir d´haver gaudit del millor jugador de la història del club
Redacció, 15:00 h. No resulta senzill resumir en unes línies el que ha significat per al RCD Espanyol Raúl Tamudo Montero. Ni fent referència a les seves xifres, espectaculars, ni als seus 18 anys de servei a l´entitat, podriem copsar tot el que ha significat aquest jugador per tota una generació d´espanyolistes que es preparen per, si tot va sobre el previst, acomiadar-se i retre homenatge a qui ha estat sense cap mena de dubte el millor jugador de la història del nostre club. Serveixi però com a petit homenatge aquest breu recull biogràfic d´aquest noi de Santa Coloma que ja està elevat a la categoria de mite per tots aquells que hem tingut l´honor de gaudir dels seus gols al llarg d´aquests darrers anys.
Els inicis: perico a canvi d´una bossa de pilotes

Tamudo va iniciar la seva trajectòria com a espanyolista l´any 1992, quan, en una història mil vegades explicada i que ja és part de la història de l´entitat, Josep Manel Casanova el va fitxar amb 15 anys del Milan de Santa Coloma de Gramenet, atret per coses com els 128 gols que va ser capaç d´aconseguir en una mateixa temporada, a canvi d´una bossa de pilotes de futbol, després que equips com el FC Barcelona el descartessin pel seu futbol base. Als seus inicis, aquest xicot que amb el temps hauria d´escriure algunes de les pàgines més brillants de la història de l´Espanyol, havia intentat destacar com a porter, però fart de que per la seva poca envergadura se la fessin empassar un cop i un altre, va decidir provar fortuna com a davanter, on el seu físic, que abans havia estat un hàndicap, va convertir-se en el seu millor aliat. Com explicava Tomás Guasch a la biografia que li va dedicara ara fa un parell d´anys, Tamudo s´havia acostumat a jugar al carrer tenint com aliats les parets i els fanals, començant a forjar un estil particular que arribaria al seu cènit una nit a Mestalla, on l´Eudald Serra el va batejar amb molta fortuna com a murri, murri, murri...

Paco Flores, el seu pare esportiu

I és que Tamudo, malgrat els darrers anys va viure una veritable metamorfosi a nivel físic, mai ha destacat ni per una tècnica depurada, ni per un físic imponent, sino per una inteligencia i picardia nascudes al carrer que va saber adaptar amb fortuna al futbol profesional. Tot i això, al començament, no tothom va ser capaç de valorar aquestes característiques. Al si del mateix club, molts van vaticinar que aquest jugador mai arribaría a ser ningú, que no estava capacitat per arribar a l´elit... una teoría rebatuda un cop i un altre pel que podem titllar de ser el seu veritable pare esportiu, Paco Flores, aleshores tècnic de les categories inferiors del club, que sempre va defensar-lo de qualsevol crítica o questionament. Una confiança a la qual Tamudo va saber respondre a la perfecció quan el 23 de març de 1997, Paco Flores, al front d´un primer equip que es trobava en una situación molt delicada a nivel esportiu, li va donar entrada al minut 57 en substitució de Nando en el partit que estava disputant l´Espanyol al Rico Pérez davant l´Alacant, corresponent a la jornada 30 de la Lliga, quan va marcar el gol que donava la victoria als nostres quan ja s´havia arribat al temps de descompte. Era el primer gol amb el primer equip, el primer d´una llarga llista que amb els anys el durien a ser el màxim golejador de la historia de l´entitat en competició de Lliga, superant el rècord d´un altre gran mite, Rafa Marañón. Precissament el segon gol de la seva trajectòria va ser a Sarrià contra l´Oviedo, en el que es convertiría en l´únic que va materialitzar a la vella Manigua abans d´enfilar l´èxode a Montjuïc, el que seria l´escenari dels seus èxits.