Debuta el ghanés Quaye de 16 años con el Espanyol

Debuta el ghanés Quaye de 16 años con el Espanyol
Pochettino dio la alternativa en Primera a este medicentro en el minuto 87 del choque ante el Rayo. Quaye se convierte en el segundo más joven de toda la historia perica en debutar con el primer equipo.

El hijo de Ladislao Kubala, Branko Kubala, es el primero en esta clasificación blanquiazul al debutar con 16 años y 83 días en la temporada 64-65. Su padre era el entrenador. El más joven de toda la historia en saltar a un campo de Primera fue Sansón, con el Celta de Vigo, a la edad de 15 años y 225 días en la campaña 39-40.

Quaye es un mediocentro que destaca por su físico y capacidad técnica. No arriesga en la salida de balón, pero tampoco está limitado en la distribución del juego. El zurdo ya sobresalía por su lanzamiento en corto y ahora está mejorando a pasos agigantados su disparo, lo que ya le ha dado alguna alegría en forma de gol.

El ghanés llegó a la disciplina del Espanyol en marzo de 2009 y varios clubes, entre ellos el FC Barcelona, se interesaron por sus servicios. El completo centrocampista pronto llamó la atención de los técnicos del primer equipo, que le han introducido progresivamente en su dinámica de trabajo y entrenamientos.

El nom de Dani Jarque ja llueix a la Ciutat Esportiva






02/03/2012 (PERICOS on line)
Avui ja s'ha pogut veure el rètol amb la nova denominació




Sant Adrià, 14:15 h. De mica en mica avances les obres a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. I no diem ja de Sant Adrià, perquè malgrat encara no s'ha fet l'acte oficial en que es rebatejarà l'indret amb el nom de l'etern capità blanc-i-blau, avui ja ha estat possible veure el rètol amb aquest nou nom: "Ciutat Esportiva Dani Jarque". Aquest acte oficial al qual fem esment es durà a terme quan les obres que viu aquesta instal·lació arribin a la seva finalització.

Els pericos ens aixequem junts...

.hoy traemos este articulo de "Pericos On Line" que sin duda es de interes.
*******************************************************************************
Els pericos ens aixequem junts. Aquest equip ho mereix! 26/01/2012 (POL)
Aquest dissabte, tots amb el nostre Espanyol... tots amb la nostra plantilla!

Redacció, 14:00 h. Tot i la lògica decepció que regna entre l'espanyolisme per l'eliminació de la present edició de la Copa del Rei, competició en la qual tots haviem dipositat moltíssimes esperances i il·lusions, cal fer un esforç per passar pàgina i pensar que ni molt menys la temporada ha acabat pel nostre equip. Ans el contrari, els homes de Pochettino gaudeixen d'una merescuda bona posició a la Lliga, fent que la possibilitat d'aconseguir fer realitat el somni de disputar competició europea la propera temporada sigui ben real. Per motivar encara més l'afició davant aquest escenari, el club ha posat en marxa una campanya on demana tot l'espanyolisme no caure en el desànim i acompanyar l'equip, com de fet sempre, històricament, fins i tot en les circumstàncies més adverses, per afrontar de la mà els reptes que ens depara la competició. Ho fa amb un panell motivador fruit de l'enginy de Perico Domínguez, que va acompanyat del següent text: Després de la primera volta, l'Espanyol és el cinquè classificat. Un lloc del qual sentir-se orgullós i que demostra el gran paper que està realitzant l'equip malgrat tots els contratemps que ha tingut durant el campionat. El rendiment de la plantilla blanc i blava és per emmarcar i no seria just deixar-se portar per la decepció després de l'eliminació copera. Els jugadors, el cos tècnic i el Consell d'Administració comparteixen la tristesa per l'eliminació de la Copa del Rei. Ha estat una decepció per a tota la família espanyolista, però queda molta temporada per davant i aquest dissabte l'equip necessita el suport de tots els seus socis, seguidors i simpatitzants perquè queda mitja volta apassionant i amb molts objectius per aconseguir. Toca canviar el xip, toca Lliga.El RCD Espanyol és un club que s'ha sabut aixecar sempre en els moments complicats -hi ha nombrosos exemples al llarg dels nostres 111 anys- i ha sabut sobreposar-se a les adversitats, que no han estat poques al llarg de la seva història. Una de les nostres virtuts és que mai ens rendim. I, aquesta vegada, no serà diferent. Els pericos ens aixequem junts després de les derrotes i contra el Mallorca tots ens hem d'esforçar al màxim per emportar-nos els tres punts.Aquest dissabte l'Espanyol comença la segona volta de la Lliga amb un difícil partit contra el Mallorca i amb la defensa del cinquè lloc com a objectiu. L'equip es mereix que estiguem al seu costat pel seu esforç i sacrifici, i perquè en el terreny de joc representen a la perfecció a una afició l'èxit de la qual no és passatger sinó que ha fet del seu sentiment centenari un exemple de tenacitat i lluita. El suport de la família espanyolista és vital perquè els jugadors de Mauricio Pochettino puguin seguir lluitant i aspirant als màxims objectius.

De posible interes comunitario

Resultado del sorteo del Campeonato de España / Copa de SM El Rey
RFEF - 23-12-2011
El sorteo, que se ha celebrado a partir de las 10:00 horas en el salón Luis Aragonés de la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, ha dejado definidos los emparejamientos de octavos de final, así como los cruces de cuartos y semifinales.
RESULTADO DEL SORTEO DE OCTAVOS DE FINAL
1- CD Mirandés – Real Racing Club SAD
2- Albacete Balompié SAD – Athletic Club
3- AD Alcorcón – Levante UD SAD
4- Córdoba CF SAD – RCD Espanyol de Barcelona
5- Real Sociedad de Fútbol SAD – RCD Mallorca SAD
6- Valencia CF SAD – Sevilla FC SAD
7- FC Barcelona – C. Atlético Osasuna
8- Real Madrid CF – Málaga CF SAD
La eliminatoria, a doble partido, se disputará los días 4, ida, y 11, vuelta, de enero de 2012.


RTEO DE CUARTOS DE FINAL

A) vencedor eliminatoria 4 – vencedor eliminatoria 1
B) vencedor eliminatoria 8 – vencedor eliminatoria 7
C) vencedor eliminatoria 6 – vencedor eliminatoria 3
D) vencedor eliminatoria 2 – vencedor eliminatoria 5

La eliminatoria, a doble partido, se disputará los días 18, ida, y 25, vuelta, de enero de 2012.


SORTEO DE SEMIFINALES

Vencedor eliminatoria A – vencedor eliminatoria D
Vencedor eliminatoria C – vencedor eliminatoria B
La eliminatoria, a doble partido, se disputará los días 1, ida, y 8, vuelta, de
febrero de 2012.

L'Espanyol en forma a la COPA

(Cronica de Pericos on Line)

L’Espanyol solventa amb contundencia la eliminatoria i ja espera rival al sorteig de divendres


Amb més facilitats de les previstes l'Espanyol de Pochettino va deixar a la cuneta al Celta de Vigo, un equip que semblava que plantejaria mes dificultats desprès del partit d'anada. Però ja des de l'alineació va quedar clar que els blanc i blaus es prenien ben seriosament aquest torneig on ja esperen rival per la eliminatoria de vuitens que es sortejarà divendres, sempre amb el Derbi a l'horitzó.
Havia avisat Pochettino que no s'en refiava del Celta i això quedà palés a l'alineació presentada on hi havia més titulars que suplents i entre aquests va sorprendre especialment la inclusió de Canal per Galán. I les percepcions del tècnic no anaven desencaminades: els gallecs van plantar cara des de l'inici comptant amb clares ocasions per avançar-se i posar la por al cos de la escasa parroquia espanyolista congregada a l'estadi. No fou fins al quart d'hora que l'Espanyol començà a generar joc d'atac, principalment en accions conduides per Álvaro, caient a les bandes i permutant constantment posicions en atac. També Sergio, molt actiu, intercanviava amb el de Badalona el rol de davanter centre, però ni l'un ni l'altre pogueren acabar de cristalitzar cap jugada. Una acció debilitaría decissivament als visitants, l'expulsió per doble groga de l'ex espanyolista Quique De Lucas, que no va tenir gaire temps de gaudir de la gespa de Cornellà. L'acció inmediata, un xut creuat de Weiss des de la frontal que el porter Sergio no podía sinó veure entrar. El gol asserenava els ànims i el joc espanyolistes, i deixava encarrilada l'eliminatòria. Poc desprès, en la millor acció del partit fins aleshores, una bona combinación entre Weiss i Verdú acabava amb una pilota d'or que li posava el barceloní a Romaric que no podía rematar amb prou encert per superar Sergio. Era l'epíleg d'un primer temps on l'Espanyol deixava encarada la feina per rematarla a la represa.

I millor manera de començar-la imposible. Álvaro entrava amb tot a rematar un corner i introduia porter i pilota dins signant el seu tercer de la temporada. La classificació estava al sac, i Romaric gairebé la certifica minuts desprès en una passada xut que va poder significar el tercer. Molt més a prop va semblar quan Weiss, sense angle, controlava a pocs metres de la portería i la creuava a la base del pal. Un altre pal, aquest cop el travesser, impedia aquest cop que Sergio aconseguís el gol. Es sentía cómode l'equip perico, confiat en les seves forces. Fins i tot Pochettino ho devia veure clar perquè ordenava l'entrada de Dátolo. I el tercer arribava d'una manera ben curiosa, Álvaro recollia una passada en profunditat, es desfeia del seu marcador en un control orientat, se li anava la pilota al superar el porter i al girar-se xutava a la tibia d'Hugo Mallo que veía com el remat en parábola superava al seu porter. Un xic de la fortuna necessària que s'havia negat en accions anteriors. Reaccionava el Celta per mitjà de David Rodriguez, que rematava a boca de canó un centre passat on Casilla i Forlín podien haver fet quelcom més, però gairebé a la següent jugada Sergio tornava a deixar la distancia al mateix lloc al rematar de cap un precís centre de Dátolo. Com el partit semblava decidit, l'àrbitre va decidir afegir-hi una mica de salsa expulsant Amat per una doble groga que ningú va veure. Poche reubicava a Forlin i ordenava el canvi de Sergio, que era substituit enmig d'una gran ovació -qui ho havia de dir fa un any- per Rui Fonte. Però el joc perico no es ressentí gaire, i les oportunitats es seguiren succeint a peus d'Álvaro i Dátolo, però sense acabar de quallar en un gol i amb una deixadesa in crescendo que permeté al Celta anar apropant-se a la portería de Casilla. El d'Alcover es lluia en un xut de lluny, però no podía fer res per impedir el segon del Celta, anecdòtic abans del xiulet final. L'Espanyol ja és a vuitens i divendres coneixerà el seu rival per la propera ronda. Sens dubte la millor manera d'encarar els Nadals.

Gómez serà l''altre' Márquez...

Gómez serà l''altre' Márquez

08/12/2011
El diari AS ha parlat amb Quique Cárcel, director tècnic de l'Hospi, club d'on va venir aquest estiu refusant ofertes de Real Madrid i València, sobre les seves virtuts i defectes


Redacció, 8:45 h. El futbol li dóna una oportunitat a Cristian Gómez, que fa just un any jugava a Segona B. La lesió de Javi Márquez i la falta d'indisciplina de Romaric li van obrir les portes del primer equip i, ara, Pochettino el tractarà com si fos un jugador més del primer equip i seguirà apostant per ell. A L'Hospitalet, el seu anterior club, no tenen dubtes que arriba a l'elit per quedar-se. Cristian Gómez disposarà de l'oportunitat que desitja qualsevol futbolista del filial per fer mèrits i donar el salt a Primera Divisió. És el que pretenia el migcampista quan va declinar les suculentes ofertes de Reial Madrid i València aquest estiu, i va decidir fitxar per l'Espanyol. Econòmicament va sortir perdent, però no esportivament. Els dos mesos de baixa de Javi Márquez, operat ahir, i els dubtes que existeixen entorn de l'últim acte d'indisciplina de Romaric, li obren les portes de l'equip a Gómez. El jugador participarà en els entrenaments i serà un de més de la plantilla. La seva situació ja és semblada a la de Thievy Bifouma, qui pertany al primer equip a efectes pràctics.

Un futbolista amb grans qualitats

Goméz, a més, té molts números de seguir en l'equip titular aquest diumenge davant l'Atlético de Madrid (21:30 h), a causa de les bones impressions que va deixar davant el València. Un dels homes que millor coneix les virtuts del futbolista és el director esportiu del CE L'Hospitalet, Quique Cárcel, qui no perd detall de les participacions del seu exjugador. "Juga en una posició molt complicada, perquè porta el tempo del partit. Ho ha fet molt bé, malgrat estar acostumat al ritme de joc de Segona B i Tercera. Ha de polir aspectes, per exemple, ser més pausat amb la pilota i no assumir, potser, tanta responsabilitat. És un jugador amb molt criteri i amb unes grans qualitats tècniques i físiques", va explicar, abans de valorar la situació que viu a dia d'avui el futbolista: "No em sorprèn que tingui aquesta oportunitat. Té nivell de Primera Divisió. Ha anat creixent cada any i encara té, a més, molt marge de millora". Gómez és, a més, un futbolista polivalent. Pot actuar de migcampista o de mitjapunta, com va ocórrer en moltes fases del partit de Mestalla; això va permetre que, durant el xoc, pogués alternar la posició amb Joan Verdú. "Veu molt fàcil el futbol. A més, desequilibra amb la conducció perquè és ràpid amb la pilota en els peus. Considero que ha de corregir diversos aspectes tàctics, perquè en Primera no es pot fallar. Però té temps per fer-ho. Quan ho aconsegueixi, serà un jugador important en Primera".

Fidel a l'Hospi

Amb 10 anys, i després de jugar de petit en l'equip del seu col·legi, Cristian Gómez va fitxar per L'Hospitalet. Amb 18 anys, ja va aconseguir debutar en el primer equip i aquí es va quedar, sent cada temporada un jugador més i més important. "L'Espanyol va ser el més ràpid. Un talent així va despertar l'interès de molts clubs. És un bon fitxatge i estic convençut que acabarà sent un jugador important dins de l'equip". Gómez va debutar a Anoeta, va ser titular davant Osasuna i a Mestalla va jugar d'inici 76 minuts. Ramon Planes, director esportiu de l'Espanyol, va assegurar aquesta setmana a Esports COPE que el rendiment del futbolista està sent "extraordinari", i els tècnics estan molt contents amb el seu nivell de joc.

L'altre Christian

El director esportiu de l'Hospi també es va referir a l'altre fitxatge perico procedent del seu club, Christian Alfonso. "Estic molt convençut que serà un jugador de Primera i acabarà participant en el primer equip. Mentalment està molt preparat i vol arribar a dalt. Tècnicament té grans qualitats. Serà un futbolista bàsic per l'Espanyol". De moment haurà d'esperar, arriba l'hora de Gómez.

El mocador

Trasladamos el articulo de Adria Palomar, publicado en "CRONICA PERICA" por su destacado interés y los valores que refleja.
********************************************************************************




El mocador

Twitter: @falagan5
17 de noviembre de 2011
Adrià Palomar
Dotar als fets de perspectiva té un valor incalculable. Els records, bons o dolents, són la seva plasmació més real. No sé per què però els dies grisos i amb pluja em predisposen per a la nostàlgia i els records. I avui m’he enrecordat d’un vell amic meu de la universitat. En Ricard, o com a ell li agradava que l’anomenessin, Ritxi. Un tipus ben peculiar, per no dir raro.
Vém ser companys i amics mentre cursàvem la carrera d’Història a la Universitat Autònoma. D’això fa un grapat d’anys. En Ritxi solia combinar un caràcter reservat i excèntric amb altes dosis d’enginy i solidaritat. I ni entenia ni li agradava el futbol. Però no hi havia dia que no en parléssim. Diguem que era culé per inèrcia i, a més, no practicant. De fet, al ser jo un dels pocs pericus de tota la facultat, li agradava que li expliqués coses de l’Espanyol.
Passàvem bones estones i jo veia com la seva indiferència cap a l’Espanyol es convertia poc a poc en simpatia. Ell, com la gran majoria de culers, només se sabia un trosset de l’himne del Bar$a. Jo li obsequiava amb un bon repertori de cançons i algunes versions que li feien molta gràcia. A l’endemà venia a veure’m i me les feia repetir. I a les nits de farra era un clàssic acabar cantant algunes d’elles.
Acabada la carrera, ell va marxar a l’estranger però continuàvem en contacte i de quan en quan ens veiem. L’Espanyol era un nexe d’unió en les nostres converses. Un dia em va trucar el seu pare per dir-me que el Ritxi havia mort, i que a la seva agenda només hi tenia un parell de contactes. Un era el meu. Em volia veure i xerrar amb mi del seu fill.
D’això ja fa més de 6 anys. Però ho recordo com si fos avui. La tristor d’aquell pare era un pou sense fons. Però estava content de poder parlar amb mi. I com no, vém parlar de l’Espanyol. A l’acomiadar-nos em va allargar la mà i em donà un mocador. Era blanc i el cosit es veia molt desgastat. El vaig obrir i, per sorpresa meva, a l’interior hi havia gravat l’escut de l’Espanyol en colors. Em va semblar preciós. Era un mocador que havia estat de l’avi del Ritxi. Me’l va donar dient-me: “al Ritxi li hagués agradat que te’l quedessis tu”.
Una historia alegre i trista alhora, com la vida mateixa. Una amistat truncada massa aviat per un destí pervers. Una historia, una més, on l’Espanyol és present de manera protagonista. I encara hi haurà algú que pensi que no som la força d’un sentiment?

La peña de S.Adria premia a Javi Marquez

"Nuestro deseo es verte muchos años de perico"









A. Martínez | 11/11/2011 ("AS")

Javi Márquez reúne muchos de los valores que debe poseer un icono perico. Al margen de ser buen futbolista y criado en el fútbol base, el de Badalona se deja querer por los aficionados y no falla a ninguna cita. Puntual, y eso que por la tarde tenía entrenamiento en Cornellà-El Prat, el jugador acudió a recoger el premio que otorga cada año la Penya Espanyolista de Sant Adrià al mejor jugador canterano de la pasada temporada. El galardón no pudo, además, ser más oportuno, pues Márquez es el hombre perico del momento, por su renovación que sigue cuesta arriba y por ese tobillo izquierdo que mantiene en vilo al entorno. No obstante, y para no entrar en polémicas, el futbolista rehuye hablar de ambos asuntos y se limita a valorar el buen momento que atraviesa el conjunto: "Aunque en los dos últimos partidos el resultado no nos acompañase, el equipo está jugando bien. Hay que seguir porque no nos conformamos y seguro que la línea será ascendente. Tenemos muy clara la idea de juego del técnico y la predisposición de todos es muy buena", explicó a este diario.

Nada más llegar, y hacerse las pertinentes fotografías, el responsable de relaciones públicas de la peña, Vicenç Palomar, hizo de portavoz y expresó el sentir del españolismo presente en la sede. "La última vez que viniste a la peña aún no habías sido titular. A partir de esta visita, lo jugaste casi todo. Esperemos que te vaya igual de bien en el futuro. Lo que queremos es que sigas muchos años de perico y con esta camiseta, incluso llegues a ser el capitán". El jugador afirmó que "me hace ilusión venir a este tipo de actos y volveré cuando haga falta

Aquesta és l'estàtua de Dani Jarque

10/11/2011 (leido en POL)
El diari El 9 ens descobreix quin és el resultat final de l'obra realitzada per l'artista Marta Solsona. Encara està per decidir si s'ubicarà a Cornellà-El Prat o a Sant Adrià


Redacció, 12:00 h. Avui el diari El 9 ens mostra unes imatges de com és l'estàtua que l'artista Marta Solsona ha realitzat de Dani Jarque, l'etern capità blanc-i-blau que va perdre la vida el 8 d'agost de 2009 a la localitat italiana de Coverciano, on la primera plantilla blanc-i-blava estava duent aterme el seu stage de pretemporada. Tal com explica el diari, instants després d'assabentar-se de la tràgica mort del 21, la Marta va sentir una necessitat irrefrenable d'esculpir una imatge que irradiés la seva força i intel·ligència esportiva; ben aviat, el seu ímpetu va trobar resposta gràcies a que el RCD Espanyol li va demanar que concebés una escultura de tribut al futbolista. Solsona es va posar mans a l'obra, segons reconeix, "amb molta tristesa; vaig plorar i sentia ràbia, però al mateix temps tenia una energia interior desbordant que m'empenyia, que em guiava".

Aquesta obra és a punt de ser inaugurada al seu emplaçament definitiu, que encara està per decidir. En principi seblava que el seu emplaçament seria la porta 21 de l'Estadi de Cornellà-el Prat, tot i que darrerament també s'ha especulat amb que podria ubicar-se a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, que ben aviat durà el nom de l'enyorat capità. Encara no hi ha una data marcada en el calendari, però tot indica que serà abans que finalitzi l'any.

216 dies en una societat anormal

Les doy traslado de un magnifico articulo de Oscar Julia (POL) que rezuma verdades por todas sus comas.

*************************************************************************************
"216 dies en una societat anormal"
Oscar Julià

04/11/2011 (POL)
Diumenge, per fi, els nens de l'Espanyol podran anar tranquil·lament a l'estadi sense que els seus pares siguin acusats de ser mals pares per posar-los a dormir de matinada. I és que diumenge juguem a les sis de la tarda, després de més de set mesos - 216 dies - patint uns horaris horribles. No és l'horari clàssic dels diumenges a les cinc, però és el que més s'hi aproxima.

Els nens de l'Espanyol són una espècie a sobreprotegir perquè viuen en un entorn hostil de forma continuada. Portar-los a veure futbol en directe envoltats d'altres nens vestits amb els colors blanc-i-blaus és un dels pocs antídots que tenim els pares per mantenir-los allunyats d'altres opcions futbolístiques.

Cal mimar els nens pericos. I deixar passar 216 dies sense que posin els peus a l'estadi pot arribar a ser molt perillós per la seva integritat perica. Hi ha certes edats on cal treballar constantment els nens perquè aprenguin uns valors, i això els de la televisió pública catalana ho saben molt bé. I no ho estic dient pels valors, un tema del que d'altres s'omplen la boca constantment per, immediatament després demostrar amb certs comportaments, que no prediquen amb l'exemple. M'estic referint a que la televisió pública catalana té clar que un dels seus principals objectius - sinó el primer - és adoctrinar la població perquè siguin bon culers, ergo bons catalans.

Si no portem els nostres fills a veure un partit en directe del nostre equip durant 216 dies correm un alt risc de que es torci el seu camí. En una societat normal, on la gent fos lliure per escollir les seves opcions esportives en general - i futbolístiques en particular - jo no patiria perquè el meu fill acabés, amb un alt percentatge de probabilitats, simpatitzant amb l'equip rival. No patiria per la senzilla raó de que, en una societat normal, els mitjans públics d'aquella societat no dedicarien tots els seus esforços en identificar-se amb una única opció esportiva de forma descarada i reconeguda. No patiria perquè la gent no aniria com desesperada per assimilar-se a una opció esportiva per tal de poder ser titllats, automàticament, com a bons ciutadans. No patiria perquè a l'escola del meu fill no li obligarien a aprendre's l'himne d'un club esportiu. No patiria perquè seria més important per la televisió pública que un grup terrorista anunciés la fi indefinida de la violència que la inauguració d'una residència esportiva d'un club de futbol. No patiria perquè no posaria com exemple de tot el que està ben fet i de què i com cal pensar a un entrenador de futbol.

Però malauradament la nostra societat no és normal. Gens normal. Està completament adulterada i empresonada pels colors d'un club - privat - de futbol. El dia a dia de la nostra societat el fan girar intencionadament al voltant d'aquest club. Tots els polítics corren a marcar paquet i van com bojos per demostrar que són d'aquest club.

I els nostres nens acaben pensant que no són normals perquè viuen en una anormalitat. Quan en realitat el que no és normal és la societat en la que vivim. Sigui com sigui, per un nen és molt perillós viure 216 dies en una societat anormal sense l'antídot del futbol en directe.