domingo, 20 de septiembre de 2009

Primer triomf en lliga d'un Espanyol superior


Traemos hoy la informacion ofrecida por la web de referencia blanquiazul "Pericos on Line" en relación con la primera victoria de esta temporada que marca el camino a seguir.Los afectados por el color amarillo que el equipo ¿de suplentes? lucía ayer ....ya saben, que ese va a ser el color dominante esta temporada ¡el de lideres! en la lucha por mejorar todo lo conocido hasta hoy.Esta semana vienen dos partidos importantes, que pueden marcar el logro de un puesto clasificatorio acorde a los objetivos de la entidad.





Primer triomf en lliga d'un Espanyol superior que acaba patint massa a Riazor

Beneïdes baixes, resava l'article d'un dels columnistes de POL amb qui haurem de coincidir a tenor del que s'ha vist aquesta tarda a Riazor, on l'Espanyol ha aconseguit no sense un patiment que podia haver-se estalviat, la primera victòria en lliga. Tres punts, bones sensacions en moments puntuals del joc i assignatures pendents aprovades: profunditat i mobilitat de la davantera i com a conseqüència tres gols. Queda demostrat que l'Espanyol de Pochettino te bon fons d'armari. O potser estem davant del veritable onze titular?

Periquitos de groc canari a Riazor per enfrontar un Depor que no presentava gaires novetats a l'onze plantejat per Lotina. Un equip, la millor arma del qual és sens dubte la confiança en els automatismes inculcats pel seu entrenador. Per la nostra part, força novetats obligades per les absències i el canvi de trident Naka-Alonso-Tamudo per Coro-Ben Sahar-Callejón. I el canvi forçat aconseguí el seu propòsit, guanyar una major movilitat i rapidesa en atac. Ben aviat es va veure a l'israelià Sahar cercant espais descaradament i pentinant una pilota a les mans d'Aranzubia. Per contra el Depor cercava en les pilotes llargues un perill que la defensa perica desfeia amb facilitat. Fruit d'un perillòs atac conduit per Coro, arribava la primera jugada de perill seriós quan Ben Sahar enviava al cos d'Aranzubia la passada del banyolí. A la sortida del corner posterior, Pareja enviava el remat al travesser i Callejon molt atent clavava el refús entre els tres pals. Dedicatòria a Dani Jarque del de Granada, que ens va recordar per moments al millor Tamudo. El gol de l'Espanyol, primer de la temporada, va deixar els gallecs prop del knock out per uns minuts on va semblar que els pericos, seriosos en defensa i molt verticals en atac, acabarien decantant la balança del partit cap als seus interessos. Però Valerón a qui molts cops hem volgut jubilar, tenia alguna cosa a dir, i una passada seva que deixava sol a Adrián -amb la imperdonable complicitat de la defensa perica- el qual es desfeia de Kameni i feia l'empat. Una igualada que no semblava gaire justa, però que no va servir per alterar la tònica general del partit, doncs l'Espanyol va tornar a portar les regnes i jugar a camp del Depor. El premi, aquell que de vegades no arriba, va ser concedit en els darrers instants del primer temps quan el batallador Callejón li posava un centre mesurat al cap de Forlín, qui pentinava des del punt de penal, com un veritable davanter centre al pal dret d' Aranzubia. Amb la satisfacció per haver recuperar la iniciativa al marcador enfilaren els pericos el vestidor, segurs que si aconseguien mantenir les regnes del partit aquest no se'ls escaparia.



Mateixos protagonistes a la represa amb l'Espanyol contemporitzant i mantenint l'actitud que donava l'avantatge i jugant a terreny deportivista. I seria un fill pròdig de visita a la seva antiga casa qui ampliava els marcadors pels espanyolistes. Joan Verdú, recollint una excel·lent passada de David Garcia rematava de primeres davant un altre ex, Albert Lopo i fent pujar el tercer al marcador. Minuts plàcids pels blanc i blaus els que succeïren al gol, tocant , obrint el camp i trepitjant àrea amb una facilitat de vegades insultant, tant que Lotina es veié obligat a fer un múltiple canvi insòlit i substituir a tres dels seus homes de cop a fi d'alterar el guió del partit que conduïa a una clara victòria espanyolista. Pochettino també movia la seva banqueta per donar entrada a Javi Màrquez, qui debutava així oficialment a primera divisió per ajudar a gestionar l'avantatge al marcador. Un avantatge que Mista tractava d'escurçar obligant a Kameni a lluir-se, tot i que un parell de minuts desprès era Callejón qui enviava una altra pilota a llepar el pal d'Aranzubia. S'agradava l'Espanyol, còmode en defensa i tocador al mig del camp, tant que Luis Garcia ho intentà fins i tot des del cercle central. Però la excessiva comoditat perica derivà en autocomplacència, donant prou aire al Depor per recuperar el protagonisme. Arribava així el segon gol deportivista en un embolic a l'area i passada-refús de David Garcia que cedia la pilota a Lassad. L'Espanyol malbaratava així en una jugada absurda la tranquil·litat que s'havia guanyat a pols i es disposava a patir en una recta final trepidant. Embolics, refusos a l'àrea, Kameni anant a buscar peres, i la sortida al camp de Roncaglia per un esbroncat Verdú presidiren la recta final del partit amb un Espanyol ja desarborat i un Depor empenyent amb mes fe que futbol. Pochettino donava cinc minuts a Marqués, ja per perdre temps, ja per aprofitar alguna pilota llarga i l'inefable Teixeira Vitienes li regalava encara cinc mes. Però tot i que aquests es van fer llargs, el futbol era just en aquesta ocasió amb els pericos i la victòria queia del cantó espanyolista. La primera, esperem, d'una llarga llista.

No hay comentarios: