Tamudo, a l'olimp blanc-i-blau (El Punt.cat)

Tamudo, a l'olimp blanc-i-blau
Raúl Tamudo tanca la seva etapa al club convertint-se en el més gran de la història
El seu comiat quedarà desat a la memòria com un instant màgic per a tot l'espanyolisme
La llum de la trajectòria del punta ha difuminat l'ombra final
S'acomiada amb l'equip sempre a primera i dues copes al sarró
Els 129 gols i 339 partits és la referència a batre dels que vinguin després
La plantilla es rendeix a l'ídol i es congratulen de l'homenatge

10/05/10 02:00 - Barcelona - M.RODRÍGUEZ/ R. MARTÍNEZ



Raúl Tamudo (19/10/1977, Santa Coloma de Gramenet) ja està instal·lat en l'olimp de les glòries de l'Espanyol. Un lloc de privilegi que s'ha guanyat a còpia de gols, 129 en la lliga, i 339 partits portant la samarreta blanc-i-blava, la mateixa que besava repetidament en la seva volta d'honor a l'estadi dissabte. Tamudo s'acomiada amb els números del millor jugador de la història i amb el temps la seva figura de futbolista s'eixamplarà fins a l'horitzó del mite que és. Així ho va entendre l'afició, que de manera unànime li van brindar la seva escalfor i els aplaudiments durant tot el partit contra l'Osasuna. El seu comiat quedarà desat a la memòria com un instant màgic per a tot l'espanyolisme a una altura semblant a la del dia de la inauguració. Almenys la càrrega emotiva del moment va ser colpidora i a molts se'ls van escapar les llàgrimes. I és que Raúl deixa darrere seu moments de glòria esportiva al club del seu cor. Moments com els que es recullen en la plana dels costat, com el gol de la salvació contra el Múrcia, el seu debut contra l'Hèrcules i els deu anys a l'Espanyol celebrats amb aquest diari. Una sèrie d'infinits esdeveniments que el fan ser un jugador superb per a l'Espanyol i difícil de substituir. La immensitat dels seus registres seran difícils de superar pels jugadors que vinguin tot darrere i aquest detall encara el farà més gran. També s'acomiada sent l'únic jugador del club que ha jugat en els tres estadis: Sarrià, Montjuïc i Cornellà-el Prat. I el seu gran mèrit, al marge de les dues copes aconseguides, en què es va erigir en protagonista absolut amb dos gols, serà que sempre ha jugat amb l'Espanyol a primera, i això que l'equip ha viscut quatre vegades al llindar del descens.

Totes aquestes circumstàncies fan que Tamudo sigui un futbolista especial. La llum de la seva trajectòria ha difuminat l'ombra final de les dues darreres temporades. Així ho ha corroborat tota la plantilla per mitjà d'un dels capitans, David Garcia: «Ha donat molt a aquest club i ha fet història. Es mereixia això tot i el que va passar.» Ferran Corominas, un home que té l'ànima de jugador determinant i salvador com Tamudo, també es rendia als encants del 23: «Tots estem contents que s'hagi acomiadat així i a l'estadi.» I els cracks del futur com Jordi Amat desprenien pura admiració per l'ídol i referència de les categories inferiors del club. «Quan em van dir que havia de compartir habitació amb ell no m'ho podia creure. Ha estat un gran honor fer-ho i es mereixa el comiat per tot el que ens ha donat.»