El conte d'Anna Pruna (Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya)

La presentació del Futbol Base va tenir ahir un moment molt especial. La Secretària General de l’Esport, Anna Pruna, va explicar un conte a tots els aficionats que es van donar cita a Sant Adrià. Un conte que, a tots els aficionats blanc-i-blaus, els agradaria que es fes realitat.

"Hi havia una vegada un club català que ajudava a altres clubs que tenien dificultats. No era perquè anés sobrat de diners, no, però si ho anava d’humanitat.

Hi havia una vegada un club català que tenia des de fa molts i molts anys fama de tractar bé a les persones: jugadors, jugadores, entrenadors, entrenadores, delegats i delegades, directius i directives.

Hi havia un club català que tenia un rei que havia apres des de ben petit com era de dur tenir que espavilar-se un mateix.

Hi havia un club català que era tant i tant català que fins i tot quan les coses li anaven bé algunes persones dins del club encara veien el got mig buit.

Hi havia un club català que un cop t’hi acostaves era molt difícil escapar del seu encant, perque tenia un rei que era molt i molt estimat, mai tenia un no per a ningú.

Hi havia un club català que no era gens pretenciós, i no tenia per mascota ni una àliga, ni un falcó per fer-se el fatxenda. La seva mascota era un simple periquito, potser perque serveix per alegrar més la vida i no destrueix a ningú.

Hi havia un club català de futbol que era on els nens i nenes, nois i noies que s’hi apuntaven tenien més possibilitats de jugar a primera divisió.

Hi havia un club català que com heu vist tenia nens, nenes, nois i noies, i això no passava a tots els clubs.

Hi havia un club català a on els equips de futbol base eren tant i tant bons que moltes vegades quedaven primers, i pensaven que quan fossin grans també ho farien.

Però aquell club tenia un problema: com que eren catalans sempre pensaven que ells no veurien la felicitat. Però en la última dècada la sort va canviar i l’esforç es va recompensar. Van guanyar dos Copes del Rei, van construir la Ciutat Esportiva, van jugar la segona final de la UEFA, van arribar a 30.000 socis, i fins i tot van estrenar un nou estadi.

Cada vegada eren més i més respectats per tothom i va passar el que era inevitable: que els nens i nenes van crèixer i van aconseguir el que durant molts anys tothom volia i que es pensaven que ells no veurien: VAN GUANYAR LA LLIGA.

Vet aqui un gos, vet aquí un gat, que aquest conte ja s’ha acabat

Sabeu quin és aquest club? L’Espanyol!!!

Així doncs, que el conte es faci realitat!"